La creació

La Creación, de Michelangelo. Bóveda de la Capilla Sixtina, en los Museos Vaticanos.

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l`oceà, i l`Esperit de Déu planava sobre les aigües.

Déu digué:

-Que existeixi la llum.

I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

Déu digué:

-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per separar unes aigües de les altres.

I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

Déu digué:

-Que les aigües de sota el cel s`apleguin en un sol indret i apareguin els continents.

I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.

Déu digué:

-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.

I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.

(LA BÍBLIA: Gènesi, 1, 1-12)    

 Text en PDF

 Visita virtual a la Capilla Sixtina

Cap al desert de Sin. Les guatlles i el mannà

Recollint el mannà. Il·lustració d`un llibre d`hores s. XV

1 Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. 2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3 Els israelites els deien:

--Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.

4 El Senyor va dir a Moisès:

--Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano. 5 I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies.

6 Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:

--Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d'Egipte, 7 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?

8 Moisès va afegir:

--Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.

9 Moisès va dir a Aaron:

--Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions."

10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.

11 El Senyor digué a Moisès:

12 --He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

--Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d'un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.

17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.

19 Moisès també els va dir:

--Que ningú no en guardi gens per a l'endemà.

La Biblia (1993):  El Pentateuc, Éxode, 16.  Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Clarel i Societats Bíbliques Unides 

Capítol sencer

Jesús i la samaritana

Alonso Cano: Jesús y la samaritana

2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3 Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
4 Jesús havia de travessar Samaria.
5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva?
12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.
14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

(Joan, 4, 1-42) LA BIBLIA (1993): Nou Testament: Joan, 4, 1-42, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.
Per llegir-ne més

Paràbola del sembrador

Dalí. Angelus (inspirat en Millet)

4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola:

5 --Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. 6 Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. 7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. 8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.

I, acabat de dir això, exclamà:

--Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Lluc, 8, 4-8, Associació Bíblica de Catalunya, Ed. Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir el text

La figa

Lourdes Zerimar (2009): Higos

M. Clément Serguier, al seu llibre Pour un panier de figues, ens dóna una valuosa informació sobre les relacions de la figuera amb la història antiga i amb les llegendes. A la Bíblia Adam i Eva n’utilitzen les fulles per tapar-se el sexe. El patriarca Noè s’endugué a l’arca pastissos de figues seques i el rei David rebé una cistella de figues fresques d’una noia en senyal de pleitesia. A Betània existia una figuera condemnada per Crist a no tornar a donar fruit.

I si és rica la informació de la literatura jueva, tampoc no falta a Egipte l’al·lusió al sicòmor, que acull les ànimes dels difunts i sota el qual els egipcis dipositaven les seves ofrenes. I l’arbre que aixoplugà Ròmul i Rem també era una figuera. De la mateixa manera, a Grècia la paraula sicofants, que significa “delators”, en el seu origen designava els guardians de les figueres a l’Àtica, encarregats de denunciar els exportadors d’aquesta fruita tan preuada. L’àspid que mossegà mortalment a Cleopatra en sortir del bany s’havia amagat en un cistell de figues. El successor de Cató va treure de la seva toga davant el senat de Roma algunes figues fresques, suposadament collides a l’Àfrica tres dies abans, per convèncer els seus pares que calia destruir Cartago.

Serguier ens parla de la curiosa pol·linització de la figuera i dels usos socials de la figa a França, sobretot a la Provença, on era particularment protegida.

Quant a les al·lusions al Corà, només s’hi esmenta un cop, en una sura de La Meca que en porta el nom: el Senyor jura per la figuera i per l’olivera, el mont Sinaí i “aquella ciutat segura” (La Meca). Hi ha qui interpreta que es refereix a Damasc, i l’olivera a Jerusalem.

Damasc s’identifica clarament amb la figa. Per això, al centre de la basílica bizantina, on s’aixecarà la gran mesquita dels Omeia, s’erigia una formosa i forta figuera. De fet, els Omeies, iniciadors de la gastronomia arabo-musulmana, expandeixen el seu imperi en bona part pel territori de la figuera.

Alepo i la seva regió no tenen res a envejar a la de Damasc.

La medicina àrab féu molt de cas de la figa, però també del làtex, la preuada llet de la figuera que s’utilitza per guarir les durícies i per estovar les carns.

Els agrònoms i gastrònoms parlen de la misteriosa afinitat que uneix la figa i la nou, com ho demostra una de les confitures més subtils.

Mardam-Bey, Farouk (2002): La cocina de Ziryâb. El Gran Sibarita de Córdoba. Barcelona: Zendrera Zariiquiey, 71-74.

La dona de Lot es converteix en estàtua de sal

Lot se salva i les ciutats de la plana són destruïdes
1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front.
2 Després va dir:
--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
Ells van respondre:
--No cal. Farem nit a la plaça.
3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.
4 Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció.
5 Cridaven Lot i li deien:
--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.
6 Lot va sortir a l'entrada, tancà la porta darrere seu
7 i els va dir:
--Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat!
8 Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s'han acollit sota el meu sostre.
9 Ells van contestar:
--Fora d'aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!
Van empènyer Lot amb tota la força i s'acostaren a la porta per esbotzar-la.
10 Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta.
11 I a tota aquella gent que eren davant l'entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs; així no van ser capaços de trobar l'entrada.
12 Llavors els hostes van dir a Lot:
--Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d'aquesta ciutat.
13 El clam que ha arribat davant el Senyor des d'aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
14 Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
15 A trenc d'alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
--Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16 Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17 Un cop fora, li van dir:
--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18 Lot els va dir:
--No, senyor meu!
19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré.
20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.
21 Ell li va respondre:
--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles.
22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.
23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar,
24 i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.
25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27 Abraham va anar de bon matí a l'indret on s'havia aturat per parlar amb el Senyor.
28 Va mirar, des d'allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d'Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.


LA BÍBLIA (2003): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides. 
Text sencer

... Més dolces que la mel

97 Com estimo la teva Llei!

Tot el dia la porto al pensament.

98 Pels teus manaments, tinc més seny que l'enemic,

perquè me'ls he fet meus per sempre.

99 Sóc més instruït que tots els meus mestres

de tant que medito el teu pacte.

100 Complir els teus preceptes

em fa més assenyat que els ancians.

101 No deixo anar els meus peus per mals camins,

vull viure atent a les teves paraules.

102 Les decisions que has pres, no les defujo;

tu me les has ensenyades.

103 Quina dolçor, les teves promeses!

Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.

104 El seny em ve dels teus preceptes;

per això detesto els camins enganyosos. (Sl, 119, 97-104)

LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Salms, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides. 

Per llegir Salm 119

Càntic dels càntics

Luca Giordano (1693-94). Salomó i la Reina de Saba en la Volta de la Basílica del Escorial

Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge,

Mel i llet tens a la llengua...

Els teus recs formen un verger de magraners

I de fruits exquisits.

Xiprer i nards,

Nard i safrà;

Canya aromàtica i cinamom,

Amb tots els arbres d’encens;

Mirra i àloes, amb tots els bàlsams més fins.

Gustav Klimt. El beso

ELLA

2 Que em besi amb besos de la seva boca!Les teves carícies són més dolces que el vi.

3 Són embriagants els teus perfums,aroma que s'escampa és el teu nom;per això les donzelles s'enamoren de tu.

4 Atrau-me darrere teu! Correm!El rei m'introdueix a les seves estances:«Amb tu fruirem i farem festa.»Assaborim més que el vi les teves carícies!Amb raó s'enamoren de tu!

5 Sóc bruna però bonica,filles de Jerusalem,com les tendes de Quedar,com els pavellons de Salomó.

6 No us fixeu en la meva morenor:és el sol que m'ha embrunit.Aïrats contra mi, els fills de la meva mareem feren guardiana de les vinyes,però ni la meva vinya no he pogut guardar.

7 Digues-me, amor de la meva ànima,on pastures el ramat,on el fas reposar quan és migdia,perquè no vagi perdudadarrere els ramats dels teus companys.

ELL

8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,segueix les petjades dels ramatsi pastura els teus cabritsvora les tendes dels pastors.

9 A una euga junyida als carruatges del faraóet comparo, estimada meva!

10 Que en són, de belles, les teves galtesentre les arracades,el teu coll entre ramells de perles!

11 Et farem arracades d'oramb filigranes d'argent.

ELLA

12 Mentre el rei és a la seva cambra,el meu nard exhala el seu perfum

13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,s'adorm entre els meus pits.

14 El meu estimat és un raïm de flor d'hennade les vinyes d'Enguedí.

ELL

15 Que n'ets, de bella, estimada meva,que n'ets, de bella!Els teus ulls són coloms.

ELLA

16 Que n'ets, de bell, estimat meu,que n'ets, de fascinant!Com verdeja el nostre llit!

17 Són de cedre les bigues de casa nostra,el nostre sostre és de savina.

(Ct, 1, 1-17) LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Càntic dels Càntics, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.

Per llegit text sencer

El rei Salomó va ser el primer a descriure l’abundància de fruites, herbes i espècies per la qual la regió mediterrània és famosa. El seu llenguatge poètic i evocatiu va preconitzar el que poetes grecs, romans, àrabs, jueus, turcs, francesos i italians escrigueren sobre els jardins de la Mediterrània en segles posteriors. Aquests jardins eren cultivats tant per les seves fragàncies com pels aliments i el plaer de l’estètica. La dolça essència de les herbes, de les fruites i de les flors, les espècies fortes i els colors lluminosos, són, tots, elements importants en la composició d’un àpat mediterrani.

Rabí robert Sternberg (1998). La cuina sefardita (La riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus del Mediterrani). Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona,  pàgina 35.

Viquipèdia: Càntir dels càntirs Salomó d'Israel L'Enciclopèdia: Càntic dels càntics Si voleu llegir el Càntic dels càntics: (1) CLIQUEU-HI (2) CLIQUEU-HI Viquipèdia: Luca Giordano

Somnis del faraó

1 Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil 

2 i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs.  

3 Darrere d'elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu.

4 Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.5 El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d'una mateixa tija, grosses i plenes.6 Darrere d'elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert.7 Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.8 Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d'Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar.9 Llavors el primer coper va dir al faraó:

--Ara recordo un error meu.

10 El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial.

11 Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un.

12 A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni.

13 I tot va passar d'acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l'altre, el van penjar.

(Gn, 41, 1-13) LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides

Per llegir-ne més

Isaac beneeix Jacob

La benedicció d'Isaac, Giordano Luca

1 Isaac s'havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:

--Fill meu.

Ell li va respondre:

--Què manes?

2 Isaac va continuar:

--Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir.

3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça'm una peça.

4 Prepara'm després un plat com a mi m'agrada i porta-me'l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir. 

5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, 

6 Rebeca va dir al seu fill Jacob:

--He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: 

7 "Porta'm caça i prepara'm un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir." 

8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. 

9 Vés al ramat i porta'm dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. 

10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir. 

11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:

--El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina. 

12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d'una benedicció. 

13 La seva mare replicà:

--Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits. 

14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. 

15 Després Rebeca prengué els vestits d'Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. 

16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. 

17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. 

18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:

--Pare.

Isaac li va respondre:

--Sí, fill meu. Qui ets? 

19 Jacob va dir al seu pare:

--Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Aixeca't, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna'm la teva benedicció. 

20 Isaac va preguntar al seu fill:

--Com és que has trobat caça tan aviat?

Ell li respon:

--El Senyor, el teu Déu, m'ha estat propici. 

21 Isaac li diu:

--Acosta't, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú. 

22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:

--La veu és la de Jacob, però les mans són d'Esaú. 

23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d'Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. 

24 Tornà a preguntar-li:

--Ets realment el meu fill Esaú?

Jacob va respondre:

--Sí que el sóc. 

25 Isaac digué:

--Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.

Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, 

26 el seu pare li digué:

--Acosta't, fill meu, i besa'm. 

27 S'hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l'olor dels seus vestits, el va beneir, dient:

--Oh, l'olor del meu fill!

És la d'un camp

que el Senyor beneeix. 

28 Que, de la rosada del cel

i de la ufanor de la terra,

Déu et doni blat i vi en abundància. 

29 Que tinguis pobles per vassalls,

i nacions que et prestin homenatge.

Sigues senyor dels teus germans:

que et prestin homenatge

els fills de la teva mare.

Maleïts els qui et maleiran,

beneïts els qui et beneiran.

(Gn, 27, 1-29). La Bíblia (1993): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.més

Sobre Luca Giordano:

• Viquipèdia: Luca Giordano
• ArteHistoria. Genios de la pintura: Giordano
• El Poder de la Palabra: Luca Giordano
• Enciclopedia Online del Museo Nacional del Prado: Giordano, Luca
• Fundación Casa Ducal de Medinaceli Giordano, Luca

Els dos fills d'Isaac: Esaú i Jacob

19 Aquesta és la història d'Isaac, fill d'Abraham. Abraham va ser el pare d'Isaac.

20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram.

21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada,

22 però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia:

--Per què m'ha de passar a mi una cosa així?

Anà, doncs, a consultar el Senyor,

23 i el Senyor li va respondre:

--Hi ha dues nacions en el teu ventre;

dos pobles naixeran

de les teves entranyes.

L'un serà més fort que l'altre,

el més gran servirà el més petit.

24 Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada.

25 El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d'un mantell pelut: li van posar el nom d'Esaú.

26 Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d'Esaú: li van posar el nom de Jacob.

Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys.

27 Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes.

28 Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob.

29 Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat

30 i va dir a Jacob:

--Estic rendit. Dóna'm un plat d'això rogenc.

Per això s'anomena Edom (que vol dir «roig»).

31 Jacob li contestà:

--Te'l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.

32 Esaú va dir:

--M'estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?

33 Jacob va continuar:

--Jura-m'ho ara mateix.

Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit.

34 Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n'anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.

(Gènesi, 25. 19-34) LA BÍBLICA (1993): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides

Per llegir-ne més