 |
| La benedicció d'Isaac, Giordano Luca |
1 Isaac s'havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
--Fill meu.
Ell li va respondre:
--Què manes?
2 Isaac va continuar:
--Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir.
3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça'm una peça.
4 Prepara'm després un plat com a mi m'agrada i porta-me'l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare,
6 Rebeca va dir al seu fill Jacob:
--He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú:
7 "Porta'm caça i prepara'm un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir."
8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic.
9 Vés al ramat i porta'm dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden.
10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
--El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina.
12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d'una benedicció.
13 La seva mare replicà:
--Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac.
15 Després Rebeca prengué els vestits d'Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit.
16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll.
17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat.
18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
--Pare.
Isaac li va respondre:
--Sí, fill meu. Qui ets?
19 Jacob va dir al seu pare:
--Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Aixeca't, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna'm la teva benedicció.
20 Isaac va preguntar al seu fill:
--Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
--El Senyor, el teu Déu, m'ha estat propici.
21 Isaac li diu:
--Acosta't, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
--La veu és la de Jacob, però les mans són d'Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d'Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24 Tornà a preguntar-li:
--Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
--Sí que el sóc.
25 Isaac digué:
--Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26 el seu pare li digué:
--Acosta't, fill meu, i besa'm.
27 S'hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l'olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
--Oh, l'olor del meu fill!
És la d'un camp
que el Senyor beneeix.
28 Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
29 Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge
els fills de la teva mare.
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran.
(Gn, 27, 1-29). La Bíblia (1993): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.més
Sobre Luca Giordano:
- Viquipèdia: Luca Giordano
- ArteHistoria. Genios de la pintura: Giordano
- El Poder de la Palabra: Luca Giordano
- Enciclopedia Online del Museo Nacional del Prado: Giordano, Luca
- Fundación Casa Ducal de Medinaceli Giordano, Luca
