Saviesa popular: proverbis i refranys

Taula parada

General

Semblar el mercat de Calaf.
A la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat.
El més calent és a l’aigüera.
Cada dia carn embafa.
Qui es mengi el tall que rosegui els ossos.
Val més el farciment que el gall.
Donar garsa per perdiu.
Donar bou per bèstia grossa.
L’aigua fa la vista clara.
Càntir nou fa l’aigua fresca.
La por guarda la vinya.
El meló i el casament són d’encertament.
Si aixeques massa el porró aniràs potser de cantó.
Oli, vi i amic, l’antic.
Ser de pa sucat amb oli.

Productes del mar

Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
Sardines a la nit, metzines.
El peix blau al vell no plau.
Qui vulgui peix que es mulli el cul.
Anxoves de l’Estartit, bones de dia, males de nit.

No diguis blat...

Productes de la terra

El pa tou dura poc.
Del pa tou tothom en fa llesques.
No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
Per a triar les llenties has de passar-hi tres dies.
Déu dóna faves a qui no té queixals.
Faves comptades no fan plat.
Qui no té un all té una ceba.
S’ha acabat el bròquil.
No valer ni un nap.
Amb palla i temps maduren les nespres.
Gallina vella fa bon caldo.
Allà on no hi ha sang, botifarres no s’hi fan.
No pot dir que té bon tast qui no tasta xai a l’ast.
Carn fa carn i vi fa sang.
Bon vi fa bona sang.
D’aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria.
Sols un mal porta alegria, i és aquest: la mal... vasia.
Qui no vulgui menjar cucs que no mengi bolets.

In corpore sano

No és tot u estar tip que estar dejú.
Val més morir d’un tip que de gana.
Per anar-se’n al llit n’hi ha prou amb un confit.
Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo.
Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent.
Menjar molt i pair bé, no pot ser.
Val més bona gana que bona vianda.

Costums i tradicions. El calendari

Per sant Martí mata el porc i enceta el vi.
Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons.
Per Nadal capons, neules i torrons.
Per Nadal posarem el porc en sal.
Aigua de gener, omple bótes i graner, i la pica d’oli també.
Pluja joana podreix l’avellana.
Per santa Magdalena l’avellana és plena.
Per sant Jaume, l’avellana a taula.
Per sant Roc, l’avellana cau del floc.
Per l’Ascensió, cireretes a abundor.
Si per l’octubre plou, el rovelló mou.

Selecció feta a partir dels llibres:

• Cinc mil refranys catalans (1965) Barcelona: Editorial Millà
• Refranys i frases fetes populars catalanes (1994) Barcelona: Avui
• Garbellada de refranys (1999) Valls: Cossetània edicions.

Més informació sobre paremiologia: Paremiologia didàctica. Curs d'iniciació al coneixement de l'origen, la història, els recopiladors i els repertoris de refranys, proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana.

Els embotits de Catalunya

Cercle de Velázquez. Escena de cuina amb tres personatges

Per una part dels mediterranis –els de religió cristiana, bàsicament a la Mediterrània Occidental, tot i que també a Grècia i els països balcànics- la cultura del porc i els seus derivats es confon, pràcticament, amb la història del paladar familiar. Durant segles, el porc, els embotits, les carns salades i els pernills han estat una de les més precioses fonts de l’alimentació, alhora que una de les poques formes de conservació de proteïnes càrnies a l’abast.

Encara avui, els embotits i altres conserves –fruit d’una saviesa de segles i d’aportacions modernes-, a més de continuar essent una base alimentària, són, també, una font de gust per a bona part de la població. Tot això, naturalment, ho podem fer extensiu a Catalunya, fins i tot abans de ser-ho.

Ara bé, per a una part dels mediterranis –els musulmans i els jueus-, el porc i els seus derivats no són, solament, no comestibles (per raons tradicionals, higièniques, etc.), sinó que, por motius religiosos, són considerats pregonament impurs, en totes les seves manifestacions (presència, contacte, consum....

TEXT SENCER: CLIQUEU-HI.

Isabel Castro (2011): Foto de la matanza del cerdo (Besalú)

Fragments extrets de: Fàbrega, Jaume (2010): Els embotits de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i acció rural, 19-33.

Cociendo morcillas. Panel de azulejos siglo XVIII. Gimeno. Manises

Algunes parèmies relacionades amb el porc:

• Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
• Per Nadal, el porc en sal.
• Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas.
• Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.
• Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla.
• Qui té hort i porc, tot l'any té bon conhort.
• Del porc, fins la cua és bona.

Atando morcillas. Pael de azulejos siglo XVIII. Gimeno. Manises

Amb segones intencions:

• De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.
• L'avar i el porc, no aprofita fins que és mort.
• De gavatx i de porc, no te'n fiïs ni viu ni mort.
• A cada porc li ve el seu Sant Martí.

De glotonia

CAPITOL XLII

DE GLOTONIA

De la gula

Aquests prouerbis feu e dicta maestre RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ij.

Llull, Ramon. Llibre de mil proverbis

1.	GLOTONIA es peccat qui consuma sanitat, e qui trop despen.	1.	La gula hace mucho gasto y prodiga la salud.
2.	Glotonia e temprança souen son enemigues.	2.	Entre la gula y la templanza hay grande enemistad.
3.	Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.	3.	La gula te da placer en el paladar, y pena en todo el cuerpo.
4.	Con glotonia te fara menjar, abstinencia te fara cessar.	4.	Cuando la gula te haga comer, déjate contener por la abstinencia.
5.	No sies glot e seras sa.	5.	No seas glotón y vivirás sano.
6.	Con glotonia plora, temprança riu.	6.	Cuando llora la gula la templanza ríe.
7.	Glotonia procura ladronici, e descortesia, e luxuria, e vergonya.	7.	La gula conduce al latrocinio, á la grosería, á la lujuria y á la desvergüenza.
8.	A hom glot no comanes gallines.	8.	Al glotón no confíes gallinas.
9.	No creegues hom glot en dinat ni en deju.	9.	No des crédito al glotón, ni harto ni en ayunas.
10.	Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.	10.	Glotón, cuando no come, se lamenta, y cuando ha comido, se arrepiente.
11.	Hom glot no sia ton vehi.	11.	Al glotón no le quieras por vecino.
12.	Glotonia vol que viues, per ço que menjes.)	12.	La gula quiere que vivas para que comas.
13.	A hom glot no dones ta filla.	13.	Al glotón no le des tu hija.
14.	Glotonia te fa mes amar carn e vin que Deu.	14.	La gula prefiere á Dios la carne y el vino.
15.	Malaltia de hom glot metge no pot sanar.	15.	Para la enfermedad del glotón no tiene el médico remedio.
16.	Glotonia abans despen que no estoja.	16.	La gula dilapida, no ahorra.
17.	Hom glot no l te cal castigar.	17.	Al glotón inútil es que le amonestes.
18.	Hom glot se penet e no s castiga.	18.	El glotón se arrepiente, mas no se enmienda.
19.	Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.	19.	Aleja á tu hijo de la gula más que de otro vicio.
20.	Tot hom glot viu poch.	20.	El glotón vive poco.

Biblioteca virtual Joan Lluís Vives: Llibre de mil proverbis

Més sobre Ramon Llull:

• Viquipèdia: Ramon Llull
• Ramon Llull a l'AELC
• Ramon Llull a LletrA
• Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de Nàpols
• Qui és Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
• Esteve Jaulent: Breu consideració de la regla B de l'Ars lul·liana
• Vídeo sobre Ramon Llull
• Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona