Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de gener del 2013

El violonchelista de Sarajevo

Bruno Unna (2007): El cerezo
-Hay una calle cerca de mi casa por la que, antes de la guerra, nunca había pasado –prosigue Emina-. Pero con el francotirador que hay al final de la mía, tuve que dar un rodeo y me encontré en esa calle nueva.
“Había una casa con un cerezo enorme en el jardín, repleto de fruta madura. Una anciana recogía las cerezas. Debió de recoger quince o veinte kilos, y aún quedaban más en el árbol.
“Me acerqué a ella, sobre todo porque nunca había visto un árbol así en Sarajevo, no tenía ni idea de que aquí crecían cerezos. “Es un árbol precioso”, le dije, y ella me contó que su madre lo había plantado de joven, y que siempre había dado buena fruta. Recogía las cerezas con sus nietos, pero estaba un poco preocupada, porque a los niños no se les puede dar solo alimentos dulces. Le sugerí que vendiera parte de las cerezas y me contestó que tal vez lo hiciera.
“Por pura casualidad, pocos días después Jovan me trajo sal que había conseguido no sé dónde, una bolsa inmensa de cinco kilos. Era mucho más de lo que necesitábamos y de lo que íbamos a consumir jamás. Pensé en la mujer, y fui a llevarle un kilo.
El semblante de Emina es relajado, y su voz, suave. Dragan no sabe cuál es el mensaje de la historia que le narra, pero se alegra de que lo esté haciendo.
-La mujer se puso contentísima. Nunca había visto a nadie sonreír tanto. De hecho, me abrazó. Más de un kilo de sal. Cuando ya me iba me dio dos baldes enormes llenos de cerezas- “Pero no voy a poder comerme todo esto. No tengo hijos, solo somos mi marido y yo”, le dije. Pero ella insistió:”Regálalas –dijo-.Hazlo que quieras con ellas. Tengo más de las que necesito”. De modo que se las regalé a mis vecinos, pequeñas cestas a diez familias diferentes.
-Fuiste muy buena regalándole la sal –dice Dragan con sinceridad.
-No la necesitaba. Ella tampoco tenía por qué regalarme las cerezas. –Emina se encoge de hombros-. ¿No es así como se supone que debemos comportarnos? ¿No es así como éramos antes?

GALLOWAY, Steven (2008): El violonchelista de Sarajevo. El Aleph Editores, Modernos y clásicos de El Aleph: Barcelona. Páginas 91-92.

dijous, 28 de juliol del 2011

La dona de Lot es converteix en estàtua de sal

Lot se salva i les ciutats de la plana són destruïdes
1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s'estava assegut a la porta de la ciutat. En veure'ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar terra amb el front.
2 Després va dir:
--Si us plau, senyors meus, feu-me l'honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
Ells van respondre:
--No cal. Farem nit a la plaça.
3 Però Lot va insistir tant que van anar a casa d'ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.
4 Encara no se n'havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció.
5 Cridaven Lot i li deien:
--On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d'ells.
6 Lot va sortir a l'entrada, tancà la porta darrere seu
7 i els va dir:
--Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat!
8 Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s'han acollit sota el meu sostre.
9 Ells van contestar:
--Fora d'aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!
Van empènyer Lot amb tota la força i s'acostaren a la porta per esbotzar-la.
10 Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta.
11 I a tota aquella gent que eren davant l'entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs; així no van ser capaços de trobar l'entrada.
12 Llavors els hostes van dir a Lot:
--Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d'aquesta ciutat.
13 El clam que ha arribat davant el Senyor des d'aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
14 Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s'havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
--De seguida! Sortiu d'aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
15 A trenc d'alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
--Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16 Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17 Un cop fora, li van dir:
--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18 Lot els va dir:
--No, senyor meu!
19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré.
20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.
21 Ell li va respondre:
--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles.
22 Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.
23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar,
24 i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.
25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27 Abraham va anar de bon matí a l'indret on s'havia aturat per parlar amb el Senyor.
28 Va mirar, des d'allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d'Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.


LA BÍBLIA (2003): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides. 
Text sencer

dimecres, 27 de juliol del 2011

La sal

Serarols, Josep Maria (2009). Salines de la Trinitat
(…) La sal es troba també en jaciments a les terres de l’interior, a Catalunya en tenim, per exemple a Cardona, Gerri de la Sal i Peralta de la Sal. L’explotació  d’aquesta sal pot ser en mines a cel obert (Cardona), en galeries subterrànies o simplement per evaporació d’aigües de deus fortaments salades. De totes maneres la sal de consum a taula i cuina sol ser marina, sal que s’extreu de l’aigua del mar per evaporació. El procés habitual consisteix a fer passar l’aigua de mar per diferents tancs d’evaporació on es va concentrant el contingut de sal i van precipitant altres sals que també conté l’aigua de mar. Finalment precipita al sal de consum (clorur sòdic) de gran puresa. A Catalunya existeixen salines d’aquest tipus al Delte de l’Ebre i a Eivissa. La sal ha estat des d’antic el més important dels condiments i ha tingut com tots els aliments bàsics un vessant màgic i social, oferir la sal era comú a les cultures antigues com a mostra d’hospitalitat. La paraula salari prové de la sal que rebien els legionaris romans com a paga. També cal que sapiguem que la sal ha estat gravada amb forts impostos en moltes èpoques i llocs (a Europa a l’Edat Mitjana, per exemple) ja que per la seva importància i necessitat s’ha considerat patrimoni de l’Estat. Actualment ens recomanen constantment que en reduïm el consum per motius de salut (provoca hipertensió), el que és cert és que no podem deixar de consumir-ne ja que és una necessitat orgànica, però cal que sapiguem que gairebé tots els aliments que consumim ja en contenen i aquesta sal afegida és la que pot resultar nociva a determinades persones. 
Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 108-109


Sobre la sal
Portal de la sal: Sales gourmet
Viquipèdia: Halita
Alimentación sana: Tipos de sal
Wikipedia: Sal marina
Wikipedia: Salinas
Viquipèdia: Flor de sal 
El Aderezo. Blog de cocina: Tipos de sal
Portal de la sal: La sal de Guérande
Dietética: Sal del Himalaya 

Rutes de la sal
PÀGINA MOLT INTERESSANT: MineralCat. Mines i minerals
Mines i minerals: Ses Salines. Eivissa 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT