
diumenge, 29 de gener del 2012
Bed & Breakfast

dimarts, 25 d’octubre del 2011
Hort mort

dijous, 1 de setembre del 2011
Un día entre libros y fogones con Donna Leon y Roberta Pianaro

dissabte, 23 de juliol del 2011
Diuen que el peix és car

La collita dels tarongerars

No és molt divertida però és veritat.
No diu cap mentida però que ho lamentem.
La cançó de moda canta tristament...
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'horta verda a salts a treballar,
no eixiran a plaça per fer-se llogar,
n'hi haurà tanta feina que es farà a destall.
Els que tenen terra seguiran dormint,
no eixiran a plaça per llogar jornals,
per primera volta han fet tots d'acord,
la cooperativa i el governador.
Primer el camp del jutge i el camp del rector,
els del tio Llopis i els de l'alteró,
tots fent una colla aniran un per un,
colliran els arbres sens deixar-ne un.
No caldran cabassos ni escales tampoc,
estelles i cables han fet els caixons,
només se duu a l'horta per l'últim jornal
un grapat de cordes, serres i destrals.
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
no es cullen taronges, arbres colliran,
exportarem llenya si trobem mercat
i si no a desembre encendrem la llar.
Ara es lloguen químics i es vol intentar
traure algun suc de la fusta que se va tallant.
La gent als casinos diu de pegar foc
tots els magatzems i cases dels exportadors.
I eixir a les vies per fer boicot
al tren de taronja que ve de Marroc.
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'Horta merda tindrà que menjar.
La cançó de moda ja vos hem cantat.
No estarà de moda però és veritat.
Sí que diu mentida, diu que exagerem.
La meitat que passe serà suficient,
més val parlar massa que arribat al fet.
dimecres, 20 de juliol del 2011
Al mar

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.
Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.
MANEL, Al mar, del disc Els millors professors europeus (2009)
Més informació del grup: www.manelweb.com
La meva terra és el mar

Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i allargo les hores.
Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser vaig perdre el temps
i vaig perdre el seny.
Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú
i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha masses
coses que ens separen
i tots som del mateix món,
no crec en nacions,
ni en obligacions.
Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú,
la meva terra és el mar fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles
ni banderes ni nacions
el silenci que m'envolta
és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, LLIURE!
Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor
jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop.
Dóna'm força, torna'm boig,
que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop,
dins el cor.
LAX'N'BUSTO, La meva terra és el mar, del disc Amb tu (1994)
Més informació del grup: www.laxnbusto.com
dijous, 7 de juliol del 2011
Refrany

diumenge, 3 de juliol del 2011
Venècia: Àlex Susanna i Pere Gimferrer
| Venècia fotografiada per Marià Fortuny |

dilluns, 25 d’abril del 2011
Un sofrito para la crisis

