Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mel. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’agost del 2013

La mel

Ángel Robledano (2010): Miel
Els cinc tigli, til·lers del vell món, no fan fruit. Fan molta ombra al llarg de l’àmplia terrassa que queda al costat de la casa quan el sol no ens deixa posar-nos a la del davant. Mengem sota els tigli gairebé cada dia. Les seves flors són com arracades nacrades que pengen de les fulles, i quan s’obren —sembla ser que totes ho fan el mateix dia—, la seva aroma impregna tot el turó. Ens asseiem al balcó de la primera planta, a l’alçada de les flors, tractant d’identificar-ne l’olor. A mi em recorda l’olor de la secció de perfumeria de l’hipermercat; Ed creu que fan la mateixa olor que l’oli que el seu oncle Syl feia servir per al cabell. Sigui com sigui, atreu totes les abelles de la zona. Fins i tot de nit, quan pugem a prendre cafè al balcó, estan ocupades amb les flors. El seu zumzeig col·lectiu sona com si s’apropés un eixam. És alhora tranquil·litzador i alarmant. Al principi Ed es queda al llindar perquè és al·lèrgic a les picades d’abella, però nosaltres no els interessem. Han d’omplir les seves cistelletes, cobrir-se les potes de pol·len.
Al·lèrgic o no, Ed adora els ruscs. Tracta de convèncer-me perquè esdevingui apicultora. Parteix del fet que mai no m’ha picat una abella com a prova que no em picaran. Li faig esment que en una ocasió em va picar un niu sencer de vespes, però sembla que això no compta. Ja s’imagina una filera d’arnes on acaben els til·lers.
- Si poguessis mirar dins les arnes, veuries coses fascinants —em diu. Sovint em trobo una olla d’aigua calenta al foc i un pot de mel dura i cerosa al bany Maria. La d’acàcia és pàl·lida; la de castanyer és tan espessa que si hi clavessis una cullera podria aguantar-s’hi dreta. Ed té un pot de timo, mel de farigola, i, per descomptat, de tiglio. La més extravagant és la macchia, dels matolls salats de la costa de la Toscana.
- La vida de l’abella reina se sobreestima. L’únic que fa és pondre ous i més ous. Només fa un vol nupcial. I li proporciona la suficient fertilitat com per romandre per sempre tancada al rusc. Les obreres, abelles femelles no desenvolupades sexualment, són les que viuen millor. Poden recorrer camps i camps de flors. Imagina’t poder saltironar tranquil·lament a l’interior d’una rosa.
Se’l veu entusiasmat amb la idea. Jo també començo a sentir-hi interès.
- Què mengen al rusc a l’hivern?
- Pa d’abella.
- Pa d’abella? Ho dius de debò?
- És una barreja de pol·len i mel. I les obreres segreguen cera daurada dels seus estómacs per fer l’arna. Aquests perfectes hexàgons.
Intento imaginar-me la mida del sistema intestinal d’una abella obrera, les vegades que haurà de volar del rusc al tiglio, per produir ni que sigui una cullerada de mil. Mil vegades? Un pot deu representar un milió de vols d’abella portant un pesat carregament de suc dolç, amb les potes cobertes de pol·len. A les Geòrgiques, que és una mena d’almanac sobre els antics grangers, Virgili escriu que les abelles aixequen minúscules pedretes perquè el fort vent de l’est no se les emporti. Demostra saviesa en el tema de les abelles, però no és del tot de fiar: creia que les abelles es generaven espontàniament a partir del cos en descomposició d’una vaca. M’agrada la imatge d’una abella aferrant una pedreta, com un jugador de rugbi que aguanta la pilota enganxada al cos mentre intenta travessar el camp.
- Sí, puc imaginar-me quatre arnes pintades de color verd. M’agrada el vel de l’apicultor, d’aspecte tan medieval, com aixeca les fosques bresques… Podríem fer les nostres pròpies espelmes amb la cera.

Mayes, Frances (2002). Bajo el so de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 85-87.

Sobre la mel

  • Receptes, productes apícoles i mel artesanal de San Marcos Sierras (Córdoba): La mel
  • L’essència del Montsec. Inspiració, plaer i tradició: La cuina de la mel. La tradició dels nostres fogons, farcida d’elements de subsistència, viu arrecerada des de molt enrere sota el perfil feréstec del Montsec. Aquesta muntanya que ens defineix i aixopluga, d’olors de romer i timó, amaga en els seus plecs els ruscs del nèctar més preuat…
  • Salut holística i higienista: Biosfera. Contra quines malalties és útil el consum de mel? Per què la mel és tan important nutricionalment parlant? Quins tipus de mel existeixen? Què és la mel biològica?
  • L’apicultura tradicional, història d’un ofici oblidat, per Fernando Calatayud Tortosa

Berta Wilhelmi

dimecres, 14 d’agost del 2013

L’esmorzar

Noisthat: La casa de los espíritus alegres. Mesa  
La taula està situada a l’ombra dels mandariners, i al seu voltant, tot col·locant plats i ganivets, hi ranquejava la Lugarètzia, la nostra minyona, mentre remugava per a ella mateixa. Era una hipocondríaca professional i sempre amanyagava i aviciava sis o set malalties al mateix temps i, si badaves, et feia unes vívides i de vegades fastigoses descripcions del que feia l’interior del seu ventre o de com li bategaven les varices, talment els tamtams d’una tribu de salvatges en temps de guerra.
Aquell dia vaig advertir amb satisfacció que menjaríem ous remenats. La mare solia coure cebes a foc lent fins que quedaven transparents i aleshores hi afegia els ous batuts, que tenien uns rovells tan brillants com el sol i provenien de la nostra pròpia família de gallines. Un dia, la meva germana Margo, en un atac de filantropia, va deixar sortir tot l’aviram del galliner perquè anessin a passeig. Les gallines van trobar una parcel·la plena d’alls silvestres i van fer-hi un festí, amb el resultat que les truites que ens van fer per esmorzar l’endemà al matí estaven impregnades de gust d’all. El meu germà Leslie es va queixar dient que era com menjar-se l’entapissat d’un autobús grec.
Els ous remenats eren realment una cosa adient per començar el dia. Generalment me’n menjava dos plats i després em cruspia quatre o cinc torrades de pa integral, cobertes amb una gruixuda capa de mel dels nostres propis ruscs. Per tal que no se’m consideri un golafre, permeteu-me que m’afanyi a explicar que menjar aquelles torrades amb mel era com seguir un curs d’història natural o com realitzar una excavació arqueològica. Els ruscs estaven a càrrec del marit de la Lugarètzia, un home d’aspecte fràgil que semblava dur a les espatlles totes les preocupacions del món i, de fet, les hi duia, com podia advertir qualsevol que passés deu minuts en companyia de la seva muller. Cada vegada que extreia dels nostres cinc ruscs d’abelles el producte tan curosament elaborat, rebia unes picades tan greus que després s’havia de passar uns quants dies al llit. Mentre rebia les picades, però, inevitablement tirava a terra unes quantes bresques, que es convertien en magnífiques trampes enganxoses per enxampar qualsevol insecte que voltés per allà. A desgrat dels desesperats intents de la mare a filtrar la mel abans no arribés a taula, sempre hi restava una petita i interessant col·lecció zoològica. De manera que estendre aquella delicada substància apegalosa i daurada sobre la llesca de pa era com escampar-hi un líquid ambrat en el qual podíeu trobar gairebé qualsevol cosa, des de diminutes papallonetes i cuquets fins a escarabats i petits centpeus. Una vegada, amb gran satisfacció per part meva, hi vaig trobar una espècie de tisoreta que era desconeguda per a mi. De manera que l’esmorzar era sempre una menjada biològicament interessant. La resta de la meva família, per a mortificació meva, restava desafiadorament desinteressada de la zoologia, i per tant no compartia el plaer que jo experimentava davant d’aquella abundant riquesa que em proporcionava la mel.

Durrell, Gerald (2009) Un lloro per al vicari i altres històries. Barcelona: El cercle de Viena, 86-88.
Spoker: Local market @ Corfu Town 

Sobre Gerald Durrell

  • Viquipèdia: Gerald Durrell
  • Durrell Wildlife Conservation Trust: Saving species from extinction.
  • Wildlife Trust is urgently seeking solutions to combat the effects from failing ecosystems on human and wildlife health.
  • The Durrell School. The Durrell School of Corfu offers a variety of activities, ranging from a series week-long seminars to excursions that explore the rich cultural history of the Mediterranean basin. Past and future field classes include Butrint (Albania), Old Perithia (Corfu), Lia (mainland Greece) and Kalami (Corfu) as well as walking tours of historic Corfu Town and its colonial architecture.
  • Web d'homenatge a l'autor: Una plana de tribut per Durrell.
  • In memoriam de Gerald Durrell: Una altra plana de tribut per Durrell
  • Relat de Gerald Durrell en format PDF: Bichos y demás parientes (títol original: Birds, Beasts and Relatives. Traducció: María Luisa Balseiro)
Cristián Cáceres: Apícola Doña Berta . Sesión de estudio

Sobre la mel:

  • Receptes, productes apícoles i mel artesanal de San Marcos Sierras (Córdoba): La mel
  • L'essència del Montsec. Inspiració, plaer i tradició: La cuina de la mel. La tradició dels nostres fogons, farcida d’elements de subsistència, viu arrecerada des de molt enrere sota el perfil feréstec del Montsec. Aquesta muntanya que ens defineix i aixopluga, d’olors de romer i timó, amaga en els seus plecs els ruscs del nèctar més preuat...
  • Salut holística i higienista: Biosfera. Contra quines malalties és útil el consum de mel? Per què la mel és tan important nutricionalment parlant? Quins tipus de mel existeixen? Què és la mel biològica?
  • L'apicultura tradicional, història d'un ofici oblidat, per Fernando Calatayud Tortosa

Berta Wilhelmi

Andrew Withey: Corfu, Greece

Ítaca (Viatge a Ítaca)

(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Pau Riba i Toti Soler: Mel. Formentera (1972)

Video realitzat per Manel Joseph, amb fotografies fetes a Formentera, a casa del músic , l'any 1971/2

Pau Riba i Toti Soler: Mel, de Jo, la donya i el gripau

(Disc gravat a l'aire lliure a Formentera, 1971)

Si passeu mai per davant de casa
no deixeu mai d'entrar una estona:
Ens ajaurem al sol sota les branques
de la més gran de les figueres.
Ens asseurem al sol sota les parres
a sota un pi o d'una olivera
i deixarem que les abelles
se'ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-hi mel.
Mel i rusc. Autor: Jordi Puig

dijous, 28 de juliol del 2011

... Més dolces que la mel

97 Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.
98 Pels teus manaments, tinc més seny que l'enemic,
perquè me'ls he fet meus per sempre.
99 Sóc més instruït que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.
100 Complir els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
101 No deixo anar els meus peus per mals camins,
vull viure atent a les teves paraules.
102 Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.
103 Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
104 El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos. (Sl, 119, 97-104)

LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Salms, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides. 

La mel

Ángel Robledano (2010). Miel
Els cinc tigli, til·lers del vell món, no fan fruit. Fan molta ombra al llarg de l’àmplia terrassa que queda al costat de la casa quan el sol no ens deixa posar-nos a la del davant. Mengem sota els tigli gairebé cada dia. Les seves flors són com arracades nacrades que pengen de les fulles, i quan s’obren —sembla ser que totes ho fan el mateix dia—, la seva aroma impregna tot el turó. Ens asseiem al balcó de la primera planta, a l’alçada de les flors, tractant d’identificar-ne l’olor. A mi em recorda l’olor de la secció de perfumeria de l’hipermercat; Ed creu que fan la mateixa olor que l’oli que el seu oncle Syl feia servir per al cabell. Sigui com sigui, atreu totes les abelles de la zona. Fins i tot de nit, quan pugem a prendre cafè al balcó, estan ocupades amb les flors. El seu zumzeig col·lectiu sona com si s’apropés un eixam. És alhora tranquil·litzador i alarmant. Al principi Ed es queda al llindar perquè és al·lèrgic a les picades d’abella, però nosaltres no els interessem. Han d’omplir les seves cistelletes, cobrir-se les potes de pol·len.
Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 85-87
Si voleu continuar llegint el text, CLIQUEU-HI.

Sobre la mel:
  • Receptes, productes apícoles i mel artesanal de San Marcos Sierras (Córdoba): La mel
  • L’essència del Montsec. Inspiració, plaer i tradició: La cuina de la mel. La tradició dels nostres fogons, farcida d’elements de subsistència, viu arrecerada des de molt enrere sota el perfil feréstec del Montsec. Aquesta muntanya que ens defineix i aixopluga, d’olors de romer i timó, amaga en els seus plecs els ruscs del nèctar més preuat…
  • Salut holística i higienista: Biosfera. Contra quines malalties és útil el consum de mel? Per què la mel és tan important nutricionalment parlant? Quins tipus de mel existeixen? Què és la mel biològica?

Berta Wilhelmi

divendres, 15 de juliol del 2011

Polvorons amb mel


Juan van der Hamen (1596-1631)
Bodegón con dulces y recipientes de cristal (1622)
Museo del Prado. Madrid

A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!

Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...

Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...

Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.

Sangosex, del disc Temps i rellotge (2007)


Més informació de l'intèrpret a http://www.sanjosex.com/

dijous, 19 de maig del 2011

El color púrpura


Marcus Vitruvius Pollio, arquitecto, tratadista, inventor e ingeniero romano del siglo I a.C nos habla en su obra Los diez libros de Arquitectura sobre cómo se conseguía el pigmento púrpura:

"El púrpura posee, por encima de los colores, una categoría superior, una extraordinaria distinción y una exquisita suavidad para la vista. Se obtiene a partir de unas conchas marinas que proporcionan ese color; para los estudiosos de la naturaleza ofrece una especial fascinación que supera otras muchas sustancias naturales, pues no posee un solo y exclusivo color en los distintos parajes donde se crían las conchas, sino que presenta diversos matices de modo natural, como consecuencia del uso del sol. La púrpura que se obtiene en el Ponto y en la Galia tiene un color negro, ya que son regiones cerca del septentrión; si seguimos avanzando entre el septentrión y el occidente, encontraremos una púrpura color cárdeno; la púrpura que se recoge en las proximidades del equinoccio oriental y occidental presenta un color violeta y la que se halla en regiones meridionales tiene un tono rojizo; idéntico color rojo tiene la púrpura que encontramos en la isla de Rodas y en otras regiones cercanas al curso del sol. Cuando se recogen estas conchas, las abren en todo su contorno con instrumentos de hierro; de las hendiduras, como si fueran lágrimas, fluye un líquido que se recoge y se tritura en el mortero; se llama ostro precisamente porque se extrae de fragmentos de las conchas marinas. Por causa del salitre, se seca muy rápidamente salvo que se mezcle con miel".

Vitruvio: Los diez libros de Arquitectura. Libro VII. Alianza Forma, Madrid, 2000.



Más información sobre el grupo de reconstrucción musical histórica Synaulia en:
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT