Tot l'enyor de demà

Picasso (1900). El carrer Riera de Sant Joan. des de la finestra de l'estudi de l'artista

A Marià Manent

Ara que estic al llit
                  malalt,
                  estic força content.
- Demà m'aixecaré          potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                            sota el sol,
                            sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                 amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                 i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
                      i els baixa,
                      tot corrent.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                         de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri,
                    matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
          que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
                            i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
                      amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.
I els cavalls assenyats,
                        i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que tants dies no he begut.
I el pa,
        posat a taula.
I l'escudella rossa,
                    fumejant.
I vosaltres          amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera,
                          si m'aixeco,
                                  demà.
Si no em puc aixecar,
                        mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.


Joan SALVAT-PAPASSEIT, L'irradiador del port i les gavines, Barcelona: Atenes, 1921.
Traducció al castellà: Toda la añoranza de mañana. 


Més informació sobre Joan Salvat-Papasseit:

• Escriptors en llengua catalana: Joan Salvat-Papasseit
• Versió facsímil de la revista dirigida per Joan Salvat-Papasseit: Un enemic del poble
• LletraA: Joan Salvat-Papasseit
• documental audiovisual de 29' emès el 2001 al programa Aleph de TVC i disponible en línia.

Cançó de traginer

Festa dels Traginers de Balsareny 2008

Versió musicada d'Ovidi Montllor

Cançó de traginer (Josep Maria de Sagarra)
Amb la clenxa ben partida,
i un clavell vermell al trau,
i un gec per tota la vida
que de negre sembla blau,
me'n vaig a la rectoria;
les campanes van tocant,
però jo no les sentia.
Arri, Joan!
la núvia s'està esperant!
El sogre me la portava
amb arracadetes d'or;
la sogra se la mirava
i té un cobriment de cor.
Abans de seure a la taula
ens deixen sols un instant
i no ens diem cap paraula.
Arri, Joan!
Que l'arròs s'està covant!
Quina nina tens més blava,
ai, Maria del Roser...
I al meu braç s'abandonava
i no sabia què fer.
Mes la lluna, que ens espia,
ha desvetllat l'aviram
i el gall em dona el bon dia.
Arri, Joan!
Que les vaques tenen fam!
A la primera mesada
m'escudella de mal grat;
a la segona mesada
ja em té el cor enverinat.
Jo em llevo amb l'avemaria;
les figues van madurant
i el moscatell s'engroguia.
Arri, Joan!
Que el bou negre va al davant!
Un vespre trobo tancada
la porta del dormidor;
jo que sento una besada
que em fa tremolar de por
La meva mà no hi arriba,
al ganivet més tallant,
i arrenco llàgrima viva.
Arri, arri, Joan!
Arri, que te les van recargolant!


Carro al Mas d'en Gil (Reus, 1909) Fotografia: Antoni Escolà Gibert