Assaborint unes albergínies

Bodegas Mezquita (2010). Berenjenas fritas

m’agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt d’oli i farina.
és una delicia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies,
gustosament se’m desfan a la llengua.
demore el got de vi per fruir-lo més.
per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m’has enllestit
faria l’única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.
allarga’m el pitxer.
gràcies.

Vicent Andrés Estellés (1970). Horacianes.

Pintura de Francisco Pelayo Somoano

Els bunyols (brunyols) de Quaresma.

Brunyols de Palafrugell (2013) Fotografia: Fina Masdéu

Hem estat al temps de la Quaresma, que és una part de l’any perfumada de mimoses i de violes, i, per tant, ens trobem a l’època dels bunyols, que a l’Empordà, sigui dit tot passant, són exquisits. (Del bunyols, a l’Empordà, en diem brunyols.) En realitat, amb el nom de bunyols de l’Empordà s’ha imposat a tot el país, i sobretot a Barcelona, un producte de la rebosteria que té molta fama, probablement merescuda.

[...] El de les cases particulars és, potser, un bunyol que té menys malícia, potser més  modest, però elaborat amb una naturalitat completa. El sucre que entra en la seva producció, com el pols de sucre que intervé en la seva presentació, no és mai donat a mans plenes. A més, és menys vaporós, més sec, i això contribueix a la seva conservació. Aquestes particularitats són francament positives.

Aquí va néixer Josep Pla (al costat, al núm. 51, hi ha la Fundació Josep Pla; Palafrugell). Fotografia: Fina Masdéu

A l’època dels bons temps dels bunyols, a l’Empordà, els feien a coves. Hi havia el bunyol d’abans de Sant Josep i el de després d’aquest sant importantíssim. S’havien, doncs, de conservar, sense que l’excés d’oli els convertís en un panorama melangiós, tous, humits i desfibrats. El bunyol no ha d’ésser mai excessivament plàstic. Ha d’oposar, a la queixalada, una lleugera resistència –sense exagerar, naturalment. Aquesta és, potser, la característica més notòria del bunyol. Els de confiteria són molt més plàstics i d’un color més obscur que els familiars, que són més daurats i més secs. Els primers es mengen sobre la marxa, i si passen bé, com passen... no en parlem més!! Els altres s’han de conservar, cosa ja més difícil. En definitiva, hi ha bunyols tous i bunyols secs.

Vaig veient que estem relliscant devers una vella polèmica: la de saber quin grau de greix i d’ensucrament –i en definitiva de tonalitat- han de tenir les pastes de la rebosteria d’aquest país.

Josep Pla (1980). “Els bunyols”, dins El que hem menjat. OC, 22. Barcelona: Destino.

Pau Riba i Toti Soler: Mel. Formentera (1972)

Video realitzat per Manel Joseph, amb fotografies fetes a Formentera, a casa del músic , l'any 1971/2

Pau Riba i Toti Soler: Mel, de Jo, la donya i el gripau

(Disc gravat a l'aire lliure a Formentera, 1971)

Si passeu mai per davant de casa

no deixeu mai d'entrar una estona:

Ens ajaurem al sol sota les branques

de la més gran de les figueres.

Ens asseurem al sol sota les parres

a sota un pi o d'una olivera

i deixarem que les abelles

se'ns enduguin els pensaments

al rusc

per fer-hi mel.

Mel i rusc. Autor: Jordi Puig

Foravilers

Joaquim Mir. Ametllers florits.

Junts hem menjat
─foravilers de tarda─
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,

ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,
amic, encara.

Maria-Mercè Marçal (1979). Bruixa de dol. Barcelona. Edicions del Mall

Poemes de Maria-Mercè Marçal musicats per autors diversos

Tres llimones

Gabriel Ferrater: Tres llimones

Gener benigne. Sota

molt d’aire verd, les coses

avui no es fan esquerpes

ni el lloc és àrid. Mira:

tres llimones, posades

a l’aspre de la llosa.

Perquè es mullen de sol

i pots considerar

sense dubte ni pressa

la mètrica senzilla

que les enllaça, et penses

que signifiquen res?

Mira, i ja han estat prou

per tu.

Cor seduït,

renuncia des d’ara,

calla. No faràs teu

el joc de tres llimones

a l’aspre d’una llosa.

Ni sabràs aixecar

protesta abans de perdre’l.

Cap surt de la memòria

no abolirà la plàcida

manera de morir-se

que tenen els records.

Més sobre Gabriel Ferrater Wikipedia Pàgina dedicada a Gabriel Ferrater a lletrA, la literatura catalana a Internet, en català, castellà i anglès. Recull de poemes de Gabriel Ferrater

Sobre les propietats de les llimones i algunes receptes, pots consultar aquest bloc: Alimentos |Frutas: Limón

El licor típic de la Campania, regió italiana, és el limoncello. Pots consultar més coses sobre aquest licor a: El limoncello italiano

Un banquet a Casanova, de Fellini (1973)

Memòries de Giacomo Casanova (vol. 1):
Memorias de Giacomo casanova (Cast.) , Vol.1 (PDF per descarregar)

De Sagunt a Perpinyà: escrit de Casanova sobre els Països Catalans, traduït:
De Sagunt a Perpinyà

El vizconde demediado

Young, Matt (2009). Sense títol

Desde que todos supieron que había regresado la otra mitad del vizconde, tan buen cuanto la primera era mala, la vida en Terralba fue muy distinta.

Por las mañanas yo acompañaba al doctor Trelawney en su tanda de visitas a los enfermos, porque el doctor había reanudado poco a poco la práctica de la medicina y se había dado de cuántos males sufría nuestra gente, cuya fibra habían minado las largas carestías de los tiempos idos, males por los que nunca se había preocupado.

Íbamos por los caminos del campo y veíamos las señales de que mi tío nos había precedido. Mi tío el bueno, quiero decir, el cual cada mañana daba también una vuelta y no solo de visitas a los enfermos, sino también a los pobres, los viejos, cualquiera que necesitara ayuda.

En el huerto de Bacciccia, el granado tenía cada una de las frutas maduras con un pañuelo anudado alrededor. Comprendimos que a Bacciccia le dolían las muelas. Mi tío había vendado las granadas para que no se abrieran y desgranaran ahora que la enfermedad impedía a su propietario salir a cogerlas; pero también como señal para el doctor Trelawney, de que pasara a visitar al enfermo y llevase las tenazas.

El prior Cecco tenía un girasol en el terrado, canijo, que nunca florecía. Esa mañana encontramos tres gallinas atadas allí, a la barandilla, que comían cebo a todo comer y descargaban estiércol blanco en la maceta del girasol. Comprendimos que el prior debía tener cagalera. Mi tío había atado las gallinas para abonar el girasol, pero también para avisar al doctor Trelawney de aquel caso urgente.

En la escalera de la vieja Giromina vimos una fila de caracoles que subía hacia la puerta; caracolazos de esos que se comen cocidos. Era un regalo que mi tío le había traído del bosque a Giromina, pero también una señal de que la enfermedad del corazón de la pobre vieja había empeorado y de que el doctor entrara despacito, para no asustarla.

Todos estos signos de comunicación eran usados por el buen Medardo par no alarmar a los enfermos con una petición demasiado brusca de los cuidados del doctor, pero también para que Trelawney tuviera de inmediato una idea de qué se tratata, ya antes de entrar, y venciese así su renuencia a poner el pie en casas ajenas y acercarse a los enfermos que no sabía qué tenían.

Calvino, Italo (1977). El vizconde demediado. Alianza Tres. Madrid. 60-61 

Sobre Italo Calvino: Viquipèdia: Italo Calvino  Isaura, Telca y Filide, extracto de Ciudades Invisibles. Ciuva seva: Italo calvino. Textos electrónicos. Cuentos Document PDF: Por qué leer a los clásicos

Podeu veure-hi la pel·lícula de la qual s'ha extret la foto: 

Headquarters from Matt Young on Vimeo.