Cap al desert de Sin. Les guatlles i el mannà

Recollint el mannà. Il·lustració d`un llibre d`hores s. XV

1 Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. 2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3 Els israelites els deien:

--Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.

4 El Senyor va dir a Moisès:

--Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano. 5 I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies.

6 Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:

--Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d'Egipte, 7 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?

8 Moisès va afegir:

--Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.

9 Moisès va dir a Aaron:

--Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions."

10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.

11 El Senyor digué a Moisès:

12 --He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

--Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d'un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.

17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.

19 Moisès també els va dir:

--Que ningú no en guardi gens per a l'endemà.

La Biblia (1993):  El Pentateuc, Éxode, 16.  Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Clarel i Societats Bíbliques Unides 

Capítol sencer

Jesús i la samaritana

Alonso Cano: Jesús y la samaritana

2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3 Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
4 Jesús havia de travessar Samaria.
5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva?
12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.
14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

(Joan, 4, 1-42) LA BIBLIA (1993): Nou Testament: Joan, 4, 1-42, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.
Per llegir-ne més

Paràbola del sembrador

Dalí. Angelus (inspirat en Millet)

4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola:

5 --Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. 6 Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. 7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. 8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.

I, acabat de dir això, exclamà:

--Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Lluc, 8, 4-8, Associació Bíblica de Catalunya, Ed. Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir el text

Viure de manera terrenal

La conversión de San Pablo. Murillo. Museo del Prado

1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes que es deixen guiar per l'Esperit, sinó com a homes que es guien per ells mateixos, encara infants en Crist.

2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l'hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho,

3 perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i massa humana?

4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d'Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana?

5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor.

6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.

7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.

8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d'acord amb el seu treball.

9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'edifici que ell construeix.

10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix!

11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist.

12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla,

13 i ja es veurà què val l'obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra.

14 Si l'obra resisteix, el qui l'ha construïda en rebrà la recompensa,

15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s'escapa just del foc.

16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?

17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi.

19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.

20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits.

21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre:

22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre,

23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

(1 Co 3, 1-23). LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. !ª Corintis, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides

Text sencer

Paràbola del ric insensat

Peter Brueghel el Viejo (1565): La cosecha. Metropolitan Museum of Art, Nueva York

13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:

--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.

 

14 Ell li respongué:

--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?

 

15 Llavors digué a la gent:

--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

 

16 I els explicà una paràbola:

--A un home ric, la terra li va donar molt.

 

17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?"

 

18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns,

 

19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

 

20 »Però Déu li digué:

»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?

 

21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

 

(Lc, 12, 13-21). LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Lluc, Editorial Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.

 

Text sencer

Escollir els últims llocs

Banquete de monos. David Teniers, el joven. Museo del Prado

1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant.

2 Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic.

3 Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:

--¿És permès o no de curar en dissabte?

4 Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar.

5 Després els digué:

--Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l'en trauria tot seguit?

6 I no van ser capaços de donar-li cap resposta.

Escollir els últims llocs

7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:

8 --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu,

9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.

10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula.

11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Convidar els pobres

12 Després digué al qui l'havia convidat:

--Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa.

13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.

14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

(LC, 14- 1-14). LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Lluc, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.

Text sencer