Consagració de la cassoleta de conill

Missa pagesa (Bràvium Teatre, febrer 2013). Fotografia: Carme Andrade.

Missa pagesa (Bràvium Teatre, febrer 2013). Fotografia: Carme Andrade.

On és el conill que perdem mentre deglutim el conill?

És conill allò que esquarterem o és ja una altra cosa?

On és la mort que ens empassem per convertir-la en vida?

És el conill mort el somriure que tindrem aquesta tarda?

I és l’enciam decapitat el cabell que ens va creixent indòmit?

És el gotim de raïm torturat la teoria que naixerà ara?

És la ceba emparedada el sentiment que retornarà hora rera hora?

És la mortaldat del tortell de nata la mà que pessigarà la galta?

És el brot de farigola aquell moviment de la cama?

És una branca de timó aquella brillantor de la pupil·la?

És la fulla de llorer aquell vers que se’ns desperta?

Sentor, accepta l’horror miraculós d’aquesta cassoleta.

Senyor, accepta el canibalisme vitalista d’aquesta cassoleta.

Mandíbula, comporta’t. Mastega. Ensaliva.

Dolors Miquel (2006). Missa pagesa. Barcelona. Edicions 62.

Receptes de ficció: Conill amb salsa agredolça

Mutemonkey (2009). Conejo agridulce

La senyora Angila Zarco, d’un ros tan clar que semblava albina, escassa de paraules, va servir uns canelons amb suc dignes de tota consideració, i al darrere conill amb salsa agredolça del dia abans. El cas és que guisar el conill amb salsa agredolça no és feina fàcil perquè la recepta es basa en l’exacta proporció entre vinagre i mel i en l’amalgama adequada entre els talls de conill i la “caponata”, aquella mena de samfaina siciliana dins de la qual havia de fer xup-xup. La senyora Zarco se n’havia sortit prou bé, i per si de cas hi havia afegit una picada d’ametlles torrades. A més, tothom sap que si et menges el conill amb salsa agredolça acabat de fer és una cosa, però si te’l menges l’endemà és molt millor, perquè hi guanya en gust i en color. En una paraula, que en Montalbano va xalar com un lladre.

Camilleri, Andrea. La paciència de l'aranya. Edicions 62

La introducció i la selecció de textos són de Montserrat Serra. Han estat extretes de  Vilaweb: Receptes de ficció.