dijous, 21 de juliol de 2011

Receptes de ficció: Conill amb salsa agredolça

Mutemonkey (2009). Conejo agridulce
La senyora Angila Zarco, d’un ros tan clar que semblava albina, escassa de paraules, va servir uns canelons amb suc dignes de tota consideració, i al darrere conill amb salsa agredolça del dia abans. El cas és que guisar el conill amb salsa agredolça no és feina fàcil perquè la recepta es basa en l’exacta proporció entre vinagre i mel i en l’amalgama adequada entre els talls de conill i la “caponata”, aquella mena de samfaina siciliana dins de la qual havia de fer xup-xup. La senyora Zarco se n’havia sortit prou bé, i per si de cas hi havia afegit una picada d’ametlles torrades. A més, tothom sap que si et menges el conill amb salsa agredolça acabat de fer és una cosa, però si te’l menges l’endemà és molt millor, perquè hi guanya en gust i en color. En una paraula, que en Montalbano va xalar com un lladre.
Camilleri, Andrea. La paciència de l'aranya. Edicions 62
La introducció i la selecció de textos són de Montserrat Serra. Han estat extretes de  Vilaweb: Receptes de ficció.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT