Lo sant de la mestressa

Ramon Martí Alsina. Indolència. 

Ramon Martí Alsina. La noia de l'anell

Quedin-se a dinar; posarem una tauleta per los nens. Deixin-la dir, a la meva senyora; menjaran millor que a la fonda; però, com ella és aixís tan complimentosa i tan ensinistrada amb coses d’estrado, té por que jo, amb lo meu natural festosenc, no faci alguna atzagallada. Quedin-se; ja veuran quin dinar preparo: cada mandonguilla serà d’augment.
-Home, Deri, fes lo favor, no sies criatura; què diran, les senyores!
-Deixin-la estar; és una invenció meva; cada mandonguilla porta un relleno de moixernons. Després del bullit, presento filet amb tòfones, que es dissoldrà dins de la boca, el mateix que mantecado. De seguida, entra el llomillo amb agredolç, que són dos recreios pel paladar que l’un no coneix a l’altre. Luego vindrà el rostit, que la minyona hi sap donar-hi un punt de groc real que, millor que dels fogons, qualsevol diria que el porten de l’Argenteria. Allí tinc una dobleta de cinc duros falsa, que un dia l’hi vull donar perquè me l’arregli amb lo mateix suc del rostit i potser serà més passadora. Peix, sí que no n’hi ha: m’ha dit que dormia. Per postres, ademés d’aquests ramilletes que estan aquí de cerimònia, tenim tortells de fulls i neules del carrer d’en Petritxol d’aquelles forrades de nata, que quan se les menja sembla que li estuquin lo paladar amb conserva de petons d’àngel. Ah, que me’n descuidava; hi haurà cafè i rom; que a casa nostra no hi entren, les lleis noves dels cafeters. [...]
Quina taula! Los ramilletes als costats, aquesta toia al mig, i dues soperes per banda amb aquella fumera de les mandonguilles; semblarà que el cel se’ns entri pels ulls i per la boca. I quins reparos de substància flairosa pels veïns de l’escala! Ja et dic, Pepa, que amb l’olor sola quedaran convidats i satisfets; ves a quin punt t’ho poso...!
Emili Vilanova (1980). Lo primer amor i altres narracions. Barcelona. Edicions 62.

Informació sobre Emili Vilanova

Sobre Ramon Martí Alsina i la seva obra

Cítric Desig

Antonio de Felipe (2003): Disfruta la fruta

Més informació sobre l’artista: Web d’Antonio de Felipe

« ( … ) Y acercando a su boca el perfumado fruto, clavaba en la dorada carne sus dientes blancos y brillantes. Cerraba los ojos con delicia,como embriagada por la tibia dulzura del jugo. Crujían los gajos entre sus dientes, y el líquido de color de ámbar rezumaba, cayendo a gotas por la comisura de sus labios carnosos y rojos.

Rafael estaba pálido y tembloroso,como si le agitase un propósito criminal. (… ) Le enloquecía aquella boca impregnada de miel, y de repente, disparándose en él la pasión contenida y sujeta por el miedo, se abalanzó sobre la artista, la agarró con las manos y busco ávido sus labios,como si pretendiera beber el zumo que se deslizaba hasta la redonda barbilla.»

Vicente Blasco Ibáñez (1900):  Entre naranjos 

El text ja posa en relació taronges, suc i erotisme, i és el que van fer Sofía Barrón i Judith Navarro, quan van organitzar una exposició a la Universitat de València, que van titular “Cítric Desig”, i on es podien veure tot d’obres d’art de totes les èpoques, en les quals les dones, la sensualitat i les taronges tenien un clar lligam significatiu. La literatura en què sortien taronges, el seu suc o els grills com a símbols explícits d’erotisme hi eren tanmateix molt presents.

Es va crear un multimèdia molt interessant amb totes aquestes peces:

Multimèdia de Cítric Desig

L’enllaç a la informació sobre l’exposició el trobareu aquí: Universitat de València: Cítric desig