De la literatura a les cuines de la Mediterrània: Dolços

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolços. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’agost del 2013

Menjar dolços

Pastisseria Escribà. Barcelona (2005). Jaume Ventura

A la Sílvia, allò que més li agradava del món era menjar dolços. Havia de fer un gran esforç quan encetava un règim per a aprimar-se i passava davant d’una pastisseria. La flaire del sucre cremat, la sentor de llet dolça i de pasta fullada, les lioneses que vessaven de nata els marrons glacé, els braços de gitano, nevats de sucre fi, els tortells, els Sarah Bernardt, els pastissos de coco i de crema, els borratxos, els borregos que desprenien un aroma de comí... Divendres al matí, la Sílvia només havia pres un iogurt. Estava desesperada, s’havia posat la cinta mètrica al volant de la cintura, cinc centímetres! S’havia engreixat cinc centímetres! En Lluís no ho havia sentit perquè estava encaparrat amb un catàleg de cotxes esportius que li havien enviat els de l’Automòbil Club. Un iogurt, només, i es moria de gana. Per això, abans d’entrar al gimnàs, es va deixar seduir per la sentida dels pastissos. Hi demanà un suís amb una ensaïmada, però no la va demanar farcida de cabell d’àngel –i això que s’hi fonia, per les ensaïmades farcides de cabell d’àngel-, perquè va trobar que per a sucar la xocolata ha n’hi havia prou, amb una ensaïmada normal.

Al vestidor trobà la seva amiga Merche que es despullava. Ahir, deia la Merche, van anar a sopar a la Scala, i la canalla?, féu la Sílvia. He trobat una baby sitter que és un àngel, em cobra cinquanta pessetes l’hora i m’adorm les criatures i tot. En Ramon, continuava la Merche, estava de barrila, n’hi havia per a llogar-hi cadires. Jo em moria de riure. Vam beure molt de xampany, s’hi acostà la Dolors, nois, tu i les vostres gresques, és que a en Ramon, diu la Merche, lli agrada sortir un cop per setmana, gairebé sempre ho fem els dijous, sobretot des que anem de week-end, a en Lluís, mentí la Sílvia, li agrada sortir qualsevol dia de la setmana, no té preferències, jo, quan surto, féu la Merche, menjo pels descosits i després em quedo amb una panxa, no me’n parlis, digué la Sílvia, sabeu que en Luís troba que m’he engreixat molt?

Per continuar llegint, CLIQUEU-HI.

Informació sobre Montserrat Roig

Associació d’escriptors en llengua catalana: Montserrat Roig
LletrA. La literatura catalana a Internet: Montserrat Roig
Pàgina del Programa NOMS a TV3: Retrat d’una mirada
Vídeos sobre Montserrat Roig
Propostes de treball sobre El temps de les cireres

Clase de Spinning (2010). Bravofelipe

Pastisseria Escribà. Barcelona

Pàgina web de la passiteria Escribà: Escribà Barcelona
Vídeos a la carta TV3 de Catalunya: Pastisseria Escribà: una façana molt dolça
Viquipèdia: Antiga Casa Figueras
11870.com: Antigua Casa Figueras
Wikipedia: Antoni Ros i Güel

dijous, 11 d’agost del 2011

Les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca

Coca i xicolati per Sant Joan

(font de la imatge: http://sonaparets.blogspot.com/ )

"Les festes de Sant Joan de Ciutadella, com a qualsevol festa, tenen també la seva pròpia gastronomia, que va des dels plats o productes de rebosteria que trobem a qualsevol taula per berenar el Diumenge des Be i a les berenetes del Dissabte després del Caragol des Born, als plats de celebració del Dissabte i del Dia de Sant Joan al migdia.

(...)

La cuina de Sant Joan fa oloreta de tomatigat, de cebes i de pebres que acompanyen pilotes, conills i llagostes; fa oloreta de ensaïmades acabades de fer i xicolati; té olors d'arrossos i de calderes; de peixos al forn amb patates noves i tomàtigues d'estiu; fa oloreta de macarrons, de formatge vell, de menjar blanc amb pella de llimona i canyella; de salses d'ametlles i d'avellanes, de coques dolces i salades...Sant Joan, la cuina de Sant Joan,com la festa és també plena colors, d'olors, de germanor entorn a una taula, de bulla, d'amics, de celebració."

Bep Al·lès Salvà (2010): Petit receptari de cuina de ses festes de Sant Joan. Menorca:Setmanari El Iris.