Sebastià Bennasar: El país dels crepuscles

Pablo Cusiné (2013): Pont de Suert

A Casa Manolo s'havien lluït i la Mei havia fet una sàvia selecció. Teníem deu entrepans de llom amb formatge i pebrots vermells escalivats, però a més a més li havien posat cinc carmanyoles amb les sobres de les tapes del dia. Hi havia mandonguilles, mitja truita de patata i carxofa, xampinyons amb allets tendres, sèpia amb salsa i esqueixada de bacallè. Per uns moments vaig ser feliç, supòs que m'havia quedat ancorada la tradició mallorquina dels meus ancestres del variat, una tapa que és una suma de moltes tapes en un sol plat, i cada vegada que podia espipellar una mica de cada cosa era feliç. Els dos microones del refugi començaren a treballar a tota potència i en un tres i no res ens entaulàrem.

Amb aquell àpat, que no arribava al menú que s'havia clavat el migdia a can Juquim, però que sens dubte superava les possibilitats que oferia la seva proverbial nevera gairebé buida, en Ramon va sentir que la cosa començava a compensar. Això i poder-ho explicar tot l'endemà al bar del poble. Hi havia històries per a setmanes. [...]

-Caram, Mei, sí que hi tens bons tractes, amb els de can Manolo.- La Marina Obach s'estava fent llepadis amb les mandonguilles. Es reservava l'entrepà per al final.

-Home, m'han salvat la vida més d'una vegada. Quan viag arribar a Pont de Suert, aquest bar es va convertir en el meu refugi. Jo hi visc molt a prop, i ateses les meves pèssimes habilitats culinàries, el millor que es pot fer és buscar un bar bo i barat.

-Doncs, noia, et felicito, has escollit molt bé.

-En realitat, ho ha fet la Dolors. Quan ha sabut que en Miquel venia amb nosaltres ha dit qu eel millor era un poc de tot, i que als entrepans no hi podien faltar els pebrots.

-És que vosaltres dues encara heu de menjar moltes sopes. La Dolors ja em feia els entrepans amb pebrots quan jo tornava de l'institut i havia d'esperar que la mare em vingués a buscar per anar a Barruera. Arrivaba mort de gana i ella sempre tenia els pebrots escalivats. Aquesta recepta de l'entrepà amb pebrots, después, s'ha escampat per tota la vall i és una innovació que ve de Pont, de la Dolors. Bé, en realitat és que a mi m'agraden molt els pebrots i li vaig dir que me'ls posés. I ella ho va tastar i li va agradar, i l'endemà en va fer per a uns camioners que venien, i va tenir tant d'èxit que des de llavors els entrepans de llom amb formatge genen pebrots.
-O sigui que en realitat ha estat una innovació teva.
-Es pot dir que tècnicament és així.

Sebastià Bennanar (2013): El país dels crepuscles. Crims.cat, Alrevès: Barcelona.

L'Ovidi Montllor prepara escalivada amb botifarra de La Garriga per a Pepe Carvalho

Manuel Vázquez Montalbán parla sobre la sèrie de TVE Carvalho:

Cada viernes por la noche contemplo la serie Carvalho, con una mano sobre los ojos, los dedos separados, eso sí, para ver y no ver. Para ver lo que reconozco y para tratar de no ver lo que me resulta irreconocible. La semana pasada tuve que dar crédito a mis ojos porque los tenía bien abiertos, pero me resultó difícil reconocerme como remoto argumentista de un capítulo titulado El mar, ese cristal opaco. El título sí era mío y en el guión original se justificaba mediante la cita de un verso de Carlos Barral, "...de cuando el mar es un cristal opaco", pero en lo que yo estaba viendo el mar no era de invierno y por tanto ni era de cristal opaco, ni ningun hecho o personaje se responsabiliza del título. O yo no lo supe ver.

En cambio, sí asistí aturdido a un despliegue sexual de Carvalho digno de un Mickey Spillane. Aquél no era mi Carvalho, sino un extraño atleta sexual japonés dispuesto a fornicar como un obseso, a vagina por cada cinco minutos de programa. No es que mi Carvalho sea un santo, pero tiene un cierto autocontrol sexual, más relacionado con el sentido del ridículo que con el del pudor. Además, este Carvalho televisivo es un deslenguado que se ha tomado a Cela al pie de la letra y lleva el taco pegado a los labios, como si fuera una colilla de Peninsulares.

Per llegir-ne més, clica aquí
Les receptes de Carvalho