Boccato di cardinali

Per sorprendre sa santedat, el cuiner pontifici havia apariat un plat típic de la terra natal dels Borja, preparat amb aquella gramínia que els alarbs havien introduït a Occident, que es conrea en maresmes i que fa un gra blanc que, posat en ebullició, rebenta i es fa tou i saborós. Es cuinava la menjua en un atuell de ferro, pla i amb nanses, que els ferrers de Roma no sabien si servia per cuinar o com a escut de condottiero. Transcric la recepta que vingué directament de la Gandia papal, portada per un jueu convers anomenat Climent, que jo mateix, fills meus, he traduït del català:
«Poseu la paella (nom de l’atuell de ferro, que no tradueixo) damunt d’un foc viu d’alzina, roure i taronger. Tireu-hi un petricó d’oli verge i una cullerada de saïm fresc. Sofregiu-hi costella alta de porc, rostimalls de xulla, mitja llebre i dos quarts de pollastre fet bocins. Quan la carn rossegi, afegiu-hi una ceba ben capolada i dos grans d’all picats al morter, amb una mica de julivert. Quan la ceba sigui ben rossa, hi afegireu els cargols bovers, si pot ser sense closca, bajoques, mongeta tendra i pèsols verds. A part, haureu preparat una olla amb brou fet dels menuts dels pollastres, botifarres negres i blanques i una penca de xulla dessalada. Quan el sofregit estigui a punt, hi tirareu l’arròs i el remenareu ben remenat perquè no se us enganxi al cul de la paella. Aleshores anireu afegint el brou de l’olla, ben calent. Salareu, hi posareu pebre bo, pebre vermell i un polsim de safrà i atiareu el foc perquè no minvi la cocció. Haureu de posar un cullerot de brou per cada grapat d’arròs que hàgiu posat a coure i dos més per a la paella. A part escalivareu un pebrot vermell que tallareu a tires. Quan l’arròs hagi rebentat i s’hagi embegut tot el brou, sacsareu la paella per tal que no s’aferri i damunt hi posareu el pebrot escalivat. Cal menjar-lo deu minuts després d’haver-lo retirat del foc. Hi podeu esprémer una llimona al damunt, però cal anar amb compte amb els pinyols.»
I aquest és el plat que els criats van entrar a la Sala de les Columnes. Sa santedat, en veure el menjar del seu terròs va exclamar:
—Xe, collons, una paella!

Ofèlia Dracs (1985). Boccato di cardinali. València. Tres i quatre (pàg. 73-74).

Informació sobre els Borja: Els Borja. Família i mite (2000)

Veles e vents (Ausiàs March/Raimon)

Joaquín Sorolla: Barcas en la playa (1909)

Veles e vents han mos desigs complir (1969)
(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

La collita dels tarongerars

La cançó de moda vos la cantarem.
No és molt divertida però és veritat.
No diu cap mentida però que ho lamentem.
La cançó de moda canta tristament...

Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'horta verda a salts a treballar,
no eixiran a plaça per fer-se llogar,
n'hi haurà tanta feina que es farà a destall.

Els que tenen terra seguiran dormint,
no eixiran a plaça per llogar jornals,
per primera volta han fet tots d'acord,
la cooperativa i el governador.

Primer el camp del jutge i el camp del rector,
els del tio Llopis i els de l'alteró,
tots fent una colla aniran un per un,
colliran els arbres sens deixar-ne un.

No caldran cabassos ni escales tampoc,
estelles i cables han fet els caixons,
només se duu a l'horta per l'últim jornal
un grapat de cordes, serres i destrals.

Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
no es cullen taronges, arbres colliran,
exportarem llenya si trobem mercat
i si no a desembre encendrem la llar.

Ara es lloguen químics i es vol intentar
traure algun suc de la fusta que se va tallant.
La gent als casinos diu de pegar foc
tots els magatzems i cases dels exportadors.

I eixir a les vies per fer boicot
al tren de taronja que ve de Marroc.
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'Horta merda tindrà que menjar.

La cançó de moda ja vos hem cantat.
No estarà de moda però és veritat.
Sí que diu mentida, diu que exagerem.
La meitat que passe serà suficient,
més val parlar massa que arribat al fet.

Al Tall, "La collita dels tarongerars", del disc La cançó popular a València (1975)

De glotonia

CAPITOL XLII

DE GLOTONIA

De la gula

Aquests prouerbis feu e dicta maestre RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ij.

Llull, Ramon. Llibre de mil proverbis

1.	GLOTONIA es peccat qui consuma sanitat, e qui trop despen.	1.	La gula hace mucho gasto y prodiga la salud.
2.	Glotonia e temprança souen son enemigues.	2.	Entre la gula y la templanza hay grande enemistad.
3.	Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.	3.	La gula te da placer en el paladar, y pena en todo el cuerpo.
4.	Con glotonia te fara menjar, abstinencia te fara cessar.	4.	Cuando la gula te haga comer, déjate contener por la abstinencia.
5.	No sies glot e seras sa.	5.	No seas glotón y vivirás sano.
6.	Con glotonia plora, temprança riu.	6.	Cuando llora la gula la templanza ríe.
7.	Glotonia procura ladronici, e descortesia, e luxuria, e vergonya.	7.	La gula conduce al latrocinio, á la grosería, á la lujuria y á la desvergüenza.
8.	A hom glot no comanes gallines.	8.	Al glotón no confíes gallinas.
9.	No creegues hom glot en dinat ni en deju.	9.	No des crédito al glotón, ni harto ni en ayunas.
10.	Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.	10.	Glotón, cuando no come, se lamenta, y cuando ha comido, se arrepiente.
11.	Hom glot no sia ton vehi.	11.	Al glotón no le quieras por vecino.
12.	Glotonia vol que viues, per ço que menjes.)	12.	La gula quiere que vivas para que comas.
13.	A hom glot no dones ta filla.	13.	Al glotón no le des tu hija.
14.	Glotonia te fa mes amar carn e vin que Deu.	14.	La gula prefiere á Dios la carne y el vino.
15.	Malaltia de hom glot metge no pot sanar.	15.	Para la enfermedad del glotón no tiene el médico remedio.
16.	Glotonia abans despen que no estoja.	16.	La gula dilapida, no ahorra.
17.	Hom glot no l te cal castigar.	17.	Al glotón inútil es que le amonestes.
18.	Hom glot se penet e no s castiga.	18.	El glotón se arrepiente, mas no se enmienda.
19.	Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.	19.	Aleja á tu hijo de la gula más que de otro vicio.
20.	Tot hom glot viu poch.	20.	El glotón vive poco.

Biblioteca virtual Joan Lluís Vives: Llibre de mil proverbis

Més sobre Ramon Llull:

• Viquipèdia: Ramon Llull
• Ramon Llull a l'AELC
• Ramon Llull a LletrA
• Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de Nàpols
• Qui és Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
• Esteve Jaulent: Breu consideració de la regla B de l'Ars lul·liana
• Vídeo sobre Ramon Llull
• Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona