Ramon Martí Alsina. Indolència. 
Ramon Martí Alsina. La noia de l'anellQuedin-se a dinar; posarem una tauleta per los nens. Deixin-la dir, a la meva senyora; menjaran millor que a la fonda; però, com ella és aixís tan complimentosa i tan ensinistrada amb coses d’estrado, té por que jo, amb lo meu natural festosenc, no faci alguna atzagallada. Quedin-se; ja veuran quin dinar preparo: cada mandonguilla serà d’augment.
-Home, Deri, fes lo favor, no sies criatura; què diran, les senyores!
-Deixin-la estar; és una invenció meva; cada mandonguilla porta un relleno de moixernons. Després del bullit, presento filet amb tòfones, que es dissoldrà dins de la boca, el mateix que mantecado. De seguida, entra el llomillo amb agredolç, que són dos recreios pel paladar que l’un no coneix a l’altre. Luego vindrà el rostit, que la minyona hi sap donar-hi un punt de groc real que, millor que dels fogons, qualsevol diria que el porten de l’Argenteria. Allí tinc una dobleta de cinc duros falsa, que un dia l’hi vull donar perquè me l’arregli amb lo mateix suc del rostit i potser serà més passadora. Peix, sí que no n’hi ha: m’ha dit que dormia. Per postres, ademés d’aquests ramilletes que estan aquí de cerimònia, tenim tortells de fulls i neules del carrer d’en Petritxol d’aquelles forrades de nata, que quan se les menja sembla que li estuquin lo paladar amb conserva de petons d’àngel. Ah, que me’n descuidava; hi haurà cafè i rom; que a casa nostra no hi entren, les lleis noves dels cafeters. [...]
Quina taula! Los ramilletes als costats, aquesta toia al mig, i dues soperes per banda amb aquella fumera de les mandonguilles; semblarà que el cel se’ns entri pels ulls i per la boca. I quins reparos de substància flairosa pels veïns de l’escala! Ja et dic, Pepa, que amb l’olor sola quedaran convidats i satisfets; ves a quin punt t’ho poso...!
Emili Vilanova (1980). Lo primer amor i altres narracions. Barcelona. Edicions 62.
-Home, Deri, fes lo favor, no sies criatura; què diran, les senyores!
-Deixin-la estar; és una invenció meva; cada mandonguilla porta un relleno de moixernons. Després del bullit, presento filet amb tòfones, que es dissoldrà dins de la boca, el mateix que mantecado. De seguida, entra el llomillo amb agredolç, que són dos recreios pel paladar que l’un no coneix a l’altre. Luego vindrà el rostit, que la minyona hi sap donar-hi un punt de groc real que, millor que dels fogons, qualsevol diria que el porten de l’Argenteria. Allí tinc una dobleta de cinc duros falsa, que un dia l’hi vull donar perquè me l’arregli amb lo mateix suc del rostit i potser serà més passadora. Peix, sí que no n’hi ha: m’ha dit que dormia. Per postres, ademés d’aquests ramilletes que estan aquí de cerimònia, tenim tortells de fulls i neules del carrer d’en Petritxol d’aquelles forrades de nata, que quan se les menja sembla que li estuquin lo paladar amb conserva de petons d’àngel. Ah, que me’n descuidava; hi haurà cafè i rom; que a casa nostra no hi entren, les lleis noves dels cafeters. [...]
Quina taula! Los ramilletes als costats, aquesta toia al mig, i dues soperes per banda amb aquella fumera de les mandonguilles; semblarà que el cel se’ns entri pels ulls i per la boca. I quins reparos de substància flairosa pels veïns de l’escala! Ja et dic, Pepa, que amb l’olor sola quedaran convidats i satisfets; ves a quin punt t’ho poso...!
Emili Vilanova (1980). Lo primer amor i altres narracions. Barcelona. Edicions 62.
Informació sobre Emili Vilanova
Sobre Ramon Martí Alsina i la seva obra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada