dimecres, 13 de juliol de 2011

Tot l'enyor de demà

Picasso (1900). El carrer Riera de Sant Joan. des de la finestra de l'estudi de l'artista
A Marià Manent

Ara que estic al llit
                  malalt,
                  estic força content.
- Demà m'aixecaré          potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                            sota el sol,
                            sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                 amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                 i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja els tramvies
                      i els baixa,
                      tot corrent.

I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                         de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri,
                    matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
          que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
                            i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els diu: - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
                      amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,
                        i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que tants dies no he begut.
I el pa,
        posat a taula.
I l'escudella rossa,
                    fumejant.

I vosaltres          amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera,
                          si m'aixeco,
                                  demà.
Si no em puc aixecar,
                        mai més,
heu's-aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.



Joan SALVAT-PAPASSEIT, L'irradiador del port i les gavines, Barcelona: Atenes, 1921.
Traducció al castellà: Toda la añoranza de mañana. 


Més informació sobre Joan Salvat-Papasseit:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT