dimecres, 20 de juliol de 2011

La meva terra és el mar


Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i allargo les hores.

Tu, vell timó que m'ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser vaig perdre el temps
i vaig perdre el seny.

Dóna'm força per cridar,

que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.

Dóna'm força per cridar,

que jo sóc de mi,
no sóc de ningú

i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,

doncs penso que hi ha masses

coses que ens separen
i tots som del mateix món,

no crec en nacions,
ni en obligacions.

Dóna'm força per cridar,
que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú,
la meva terra és el mar fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles
ni banderes ni nacions
el silenci que m'envolta
és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, LLIURE!

Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor

jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop.
Dóna'm força, torna'm boig,
que si l'aigua és amor,

jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop,
dins el cor.





LAX'N'BUSTO, La meva terra és el mar, del disc Amb tu (1994)

Més informació del grup: www.laxnbusto.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT