Luca Giordano (1693-94). Salomó i la Reina de Saba en la Volta de la Basílica del Escorial Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge,Mel i llet tens a la llengua...Els teus recs formen un verger de magranersI de fruits exquisits.Xiprer i nards,Nard i safrà;Canya aromàtica i cinamom,Amb tots els arbres d’encens;Mirra i àloes, amb tots els bàlsams més fins.
 |
| Gustav Klimt. El beso |
ELLA
2 Que em besi amb besos de la seva boca!Les teves carícies són més dolces que el vi.
3 Són embriagants els teus perfums,aroma que s'escampa és el teu nom;per això les donzelles s'enamoren de tu.
4 Atrau-me darrere teu! Correm!El rei m'introdueix a les seves estances:«Amb tu fruirem i farem festa.»Assaborim més que el vi les teves carícies!Amb raó s'enamoren de tu!
5 Sóc bruna però bonica,filles de Jerusalem,com les tendes de Quedar,com els pavellons de Salomó.
6 No us fixeu en la meva morenor:és el sol que m'ha embrunit.Aïrats contra mi, els fills de la meva mareem feren guardiana de les vinyes,però ni la meva vinya no he pogut guardar.
7 Digues-me, amor de la meva ànima,on pastures el ramat,on el fas reposar quan és migdia,perquè no vagi perdudadarrere els ramats dels teus companys.
ELL
8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones,segueix les petjades dels ramatsi pastura els teus cabritsvora les tendes dels pastors.
9 A una euga junyida als carruatges del faraóet comparo, estimada meva!
10 Que en són, de belles, les teves galtesentre les arracades,el teu coll entre ramells de perles!
11 Et farem arracades d'oramb filigranes d'argent.
ELLA
12 Mentre el rei és a la seva cambra,el meu nard exhala el seu perfum
13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,s'adorm entre els meus pits.
14 El meu estimat és un raïm de flor d'hennade les vinyes d'Enguedí.
ELL
15 Que n'ets, de bella, estimada meva,que n'ets, de bella!Els teus ulls són coloms.
ELLA
16 Que n'ets, de bell, estimat meu,que n'ets, de fascinant!Com verdeja el nostre llit!
17 Són de cedre les bigues de casa nostra,el nostre sostre és de savina.
(Ct, 1, 1-17) LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Càntic dels Càntics, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.
El rei Salomó va ser el primer a descriure l’abundància de fruites, herbes i espècies per la qual la regió mediterrània és famosa. El seu llenguatge poètic i evocatiu va preconitzar el que poetes grecs, romans, àrabs, jueus, turcs, francesos i italians escrigueren sobre els jardins de la Mediterrània en segles posteriors. Aquests jardins eren cultivats tant per les seves fragàncies com pels aliments i el plaer de l’estètica. La dolça essència de les herbes, de les fruites i de les flors, les espècies fortes i els colors lluminosos, són, tots, elements importants en la composició d’un àpat mediterrani.
Rabí robert Sternberg (1998). La cuina sefardita (La riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus del Mediterrani). Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona, pàgina 35.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada