dimarts, 26 de juliol de 2011

Melmelada de préssec

Arellano-Ongpin,Mónica (2005). Confettura di susine 04
Des del mercadet del dissabte, carrego fins al cotxe una caixa de préssecs selectes. Són tan bonics que en realitat el que em ve de gust és posar-los en una panera i contemplar-ne els deliciosos colors. A l’únic llibre de cuina que per ara tinc aquí, trobo la recepta d’Elizabeth David per fer melmelada de préssec. No pot ser més senzilla: les dues meitats dels préssecs es bullen amb una mica de sucre i aigua, es deixen refredar, es tornen a posar al foc l’endemà, fins que la conserva s’assenta. Elizabeth David comenta: “Amb aquest mètode s’aconsegueix una confitura extravagant però deliciosa. Malauradament, de seguida tendeix a formar-se pel damunt una fina capa de florit, però això no afecta la resta de la melmelada, que de vegades s’ha arribat a conservar durant gairebé un any, i en cases humides.” Em preocupa una mica aquest comentari, i no parla de l’esterilització dels pots, ni esmenta que cal fixar-se en el so del segell hermètic, com feia la meva mare quan els seus grans pots de conserves de tomaca es refredaven. Recordo que la meva mare donava uns copets a la tapa per assegurar-se que s’havia tancat correctament.
Si voleu continuar llegint, CLIQUEU-HI.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 89-90
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT