dimecres, 27 de març de 2013

L'ou ferrat

J. Torres-Garcia. Dos figuras.


A l’hora de dinar, el menú era sempre el mateix: dos ous ferrats i un bistec amb patates. Era una perspectiva d’una irreparable tristesa. Arribà un moment, però, que vaig adonar-me d’una cosa que em féu molta pena. Aguilar tallava primer els ous amb un ganivet, com si es tractés d’un aliment de gran solidesa, i després els menjava amb la forquilla. Els esforços que havia de fer per aconseguir-ho eren penibles. Els rovells i les clares li queien al plat a causa de l’engraellat de l’instrument. Quan intentava amb la forquilla portar-se aquelles coses toves i líquides a la boca, el fracàs era visible. A la fi, no tenia més remei: sucava les matèries amb el pa –espectacle poc agradable de veure-, el bigoti de llargues i elevades guies se li tornava groc, i així corregia l’estrall que havia fet. Un dia vaig trobar l’estudiant mallorquí al corredor en penombra de la pensió i li vaig dir:
-La idea del senyor Aguilar segons la qual els ous ferrats s’han de tallar prèviament amb el ganivet és un error complet.
-Té tota la raó –em respongué.
-Em fa molta pena. És un fenomen que no s’hauria de produir en una taula col·lectiva.
-Evidentment.
Josep Pla. Retrats de passaport. Obra completa, 17. Barcelona, 1982. Destino.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT