diumenge, 10 de juliol de 2011

Les nits de Nadal

Emi Yañez (2005). Galets
Las de Nadal, la Judit portava les olles plenes de brou a la galeria. Les olles no cabien dins de la nevera, eren tan grosses, i la Judit posava draps de cuina en lloc de tapadores, així s’hi mantenia la temperatura. El brou que feia la Judit era greixós i els galets tenien un tel, si els deixaves refredar. A casa dels Miralpeix hi anava una colla per les festes. Eren ells cinc –encara no havia mort en Pere, el germà petit-, la Patrícia i l’Esteve –per Sant Esteve anaven tots a casa dels MIràngels-, l’oncle Joan Antoni, pobre, tan envellit, la tia Engràcia, que feia catúfols, i l’Engràcia petita. (…) Cada Nadal, la Judit tocava el piano, la Natàlia li girava els fulls, l’Esteve llegia un poema, l’Engràcia cantava “A Aragó hi ha una dama / més bonica que un sol d’or…”, mentre la seva mare feia capcinades a la vora del braser, i la Patrícia cantava cuplets, bufada de xampany. Seien tots al voltant de la taula i aplaudien els fiambres fets per la Judit i la Patrícia, el gall dindi farcit de tòfones i el rap amb salsa verda que semblava llangosta. Damunt de la taula parada amb les estovalles de lagarterana i la cristalleria, la Judit hi havia amagat un regal per a cadascú. Acabaven l’àpat amb les galtes enceses i una son molt dolça dins del cap. La nit de Nadal, en Joan Miralpeix llegia algun conte en català de les Pàgines Viscudes d’en Folch i Torres, a en Lluís i la Natàlia, mentre en Pere jugava amb el cavallet de cartró. Així s’acostumen al català, deia, i la Natàlia o en Lluís preguntaven, pare, què vol dir paó? 

Si voleu continuar llegint el text, CLIQUEU-HI. 

Roig, Montserrat (1993). El temps de les cireres. Barcelona : Edicions 62. 


Emi Yañez (2005). Neules
Festivitat de Sant Esteve
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT