 |
| Valero Vela (2008) :Bodegón con peras, cesta de uvas y manzanas |
Lentament, la porta es va obrir i va anar apareixent la mateixa dona trista del dimarts.
- Ah, hola Pau- va fer amb un somriure cansat-. No et quedis aquí, entra.
La vaig acompanyar fins a la cuina, i sense que ella m'ho demanés, vaig seure al mateix lloc que l'altre dia. Si en aquells moments m'hagués preguntat què volia no hauria sabut què dir-li. Per sort, com a bona senyoreta que era, va endevinar que no m'hi portava cap motiu concret, i sense dir res se'n va anar cap a la nevera, va treure un platet de prunes clàudies ( les figues se les devia haver menjat totes l'entrenador) , me la va venir a deixar a davant i va seure. No sé quants segons van passar sense que ens diguéssim res. Vull dir que no sé quants segons van passar fins que la senyoreta Marta va calar els ulls i va arrencar novament el plor silenciós. Una setmana després, com per art d'encantament tornava a tenir davant la imatge que no se me n'havia anat del cap. ¿Què hi havia en aquella dona de qui no podia apartar la mirada?
- Ah, hola Pau- va fer amb un somriure cansat-. No et quedis aquí, entra.
La vaig acompanyar fins a la cuina, i sense que ella m'ho demanés, vaig seure al mateix lloc que l'altre dia. Si en aquells moments m'hagués preguntat què volia no hauria sabut què dir-li. Per sort, com a bona senyoreta que era, va endevinar que no m'hi portava cap motiu concret, i sense dir res se'n va anar cap a la nevera, va treure un platet de prunes clàudies ( les figues se les devia haver menjat totes l'entrenador) , me la va venir a deixar a davant i va seure. No sé quants segons van passar sense que ens diguéssim res. Vull dir que no sé quants segons van passar fins que la senyoreta Marta va calar els ulls i va arrencar novament el plor silenciós. Una setmana després, com per art d'encantament tornava a tenir davant la imatge que no se me n'havia anat del cap. ¿Què hi havia en aquella dona de qui no podia apartar la mirada?
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada