dimarts, 9 de setembre de 2014

Pep Coll: Dos taüts negres i dos de blancs

Jose "Tete" Verges (2010): Village house in the Pyrenees


A migdia, quan la mare ha baixat a substituir-la perquè anés a casa a dinar, ha preguntat il·lusionada:
-Dinaré amb el pare?
-No, avui hauràs de dinar sola -ha explicat la mare-. Ja t'ho he deixat tot a punt.
-Ell només vol dinar amb la Maria -ha rondinat la nena.
-No tens raó, Meta. No tens cap molla de raó. Saps que ta germana se n'emporta cada dia el dinar a l'escola. I el pare avui també se n'ha emportat la berena. A la tarda vol a anar a la Pobla i ja saps com és, ell, no vol perdre temps fent viatges.
-No vindrà fins a la nit?
-Fins demà a la nit, Meta! No t'acabo de dir que al plegar se'n va la la Pobla?
La nena ha menjat asseguda al banc del foc amb el plat a la falda. El miol dels gats li ha fet alçar els ulls del plat en el moment que sucava goludament una crosteta de pa al rovell de l'ou. Un parell de gats més gormands que les paelles li pidolaven des de la porta amb uls rodons i desafiadors. Els ha esfurriat. Fora d'aquí! Negrín! Tigre! Marxeu!, ha cridat gesticulant amb els braços. Són de la masia de dalt i els pares no volen que els doni menjar. Que se'ls alimentin ells, diu la mare. Que només baixen aquí a veure què poden rapinyar. S'ha hagut d'aixecar per tancar la porta.
Ha dinat de pressa, així encara ha tingut temps de jugar una mica amb la pesseta que li va donar l'aviador anglès i les pedretes de moro, que guarda sota el llit dins d'una capsa de sabates.

Pep Coll (2014): Dos taüts negres i dos de blancs. Proa. Pàgines 100-101.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT