dimecres, 12 de desembre de 2012

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

Mathias Enard: "Sabem molt poques coses certes de Miquel Àngel"

El visir Alí Paixà fa lliurar a Miquel Àngel un contracte en llatí i una bossa amb cent aspres de plata per a les seves despeses. El secretari que li allarga els papers té les mans suaus, els dits fins; es diu Mesihi de Pristina, i és un home de lletres, un artista, un gran poeta; un protegit del visir. Un rostre d'àngel, una mirada fosca, un somriure sincer; parla una mica de franc, una mica de grec; sap l'àrab i el persa. Més tard arriba un seguit de dignataris; el shehremini, responsable de la ciutat de Constantinoble; el mohendesbashi, l'enginyer en cap, que encara no anomenen "arquitecte en cap"; el defterdâr, l'intendent; una munió de sirvents. Falachi i Manuel tradueixen tan de pressa com poden les paraules de benvinguda i els víctors de la multitud. Algú agafa l'escultor pel braç, l'introdueix en l'estança adjacent, on hi ha un àpat preparat, i uns patges mig dissimulats darrere les seves llargues dorques daurades que ja serveixen aigua perfumada als vasos. El frugal Miquel Àngel tasta amb la punta dels llavis el bou amb dàtils, les albergínies macerades, l'aviram amb melassa de garrofes. Desorientat, no arriba a reconèixer ni el gust de la canyella, ni el de la càmfora o del màstic. L'artista pensa que tota aquesta gent l'ignoren malgrat la fastuositat de la recepció; per a ells no és més que una imatge, un reflex sense matèria, i se sent lleugerament humiliat.
El diví Miquel Àngel només té un desig: veure el taller que li han promès, i posar-se a treballar.

Mathias ENARD (2011): Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants. Editorial Columna: Barcelona. Pàgines 28-29.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT