Jaime Espinar. Fauno rojo
Segons Ignasi Albors, mai un autor amb tan poca obra havia dut a terme una revolució tan important en tota la història de la música clàssica com Claude Debussy (1869-1918). I més tenint en compte la senzillesa de les seves obres, pensades més per a un petit grup d'amics íntims que per a un gran escenari.
La seva importància rau en el fet que fou el primer en "imaginar-se" sons nous. El seu particular llenguatge és molt influït per la música d'altres cultures.
La música de Debussy és subtil, evocadora, creadora d'ambients més que no pas narradora. És bàsicament colorista.
 |
| Claude Monet (1840-1926), Nenúfars |
El Preludi a la sesta d'un faune (Prélude à l'après-midi d'un faune) és una obra primerenca i breu, inspirada en un poema del seu amic i poeta simbolista Stéphane Mallarmé (1842-1898). Amb aquesta obra, el compositor Claude Debussy dona un pas de gegant cap a la citada modernitat. Va ser estrenada el desembre de 1894.
L’autor del poema va dir “aquesta música prolonga l’emoció del meu poema... aconsegueix anar més enllà en la nostàlgia i en la llum”.
L’orquestra es limita a un conjunt d’instruments de corda, fusta, trompes i dues arpes, accentuat tot això amb el so de cristall d’una percussió de campanol•les i címbals antics.
Es narren els somnis d'amor i de sexe d'un jove faune en una càlida tarda estival. Darrera un brollador guaita el faune. Vigila amb ull desconfiat i s’adorm al so d’una flauta que tremola lànguidament i s’eleva fins més amunt del migdia d’estiu, quan Sicília s’embriaga amb el botorn espès de la calor, oferint una sensació de plaer i benestar.
El propi Debussy, diu: “Aquest és l’escenari on es mouen els somnis i els desigs del faune en la calor de la sesta; cansat de perseguir nimfes i nàiades, cau en un somni embriagador on veu realitzats els seus desigs”.
L’orquestra es limita a un conjunt d’instruments de corda, fusta, trompes i dues arpes, accentuat tot això amb el so de cristall d’una percussió de campanol•les i címbals antics.
Es narren els somnis d'amor i de sexe d'un jove faune en una càlida tarda estival. Darrera un brollador guaita el faune. Vigila amb ull desconfiat i s’adorm al so d’una flauta que tremola lànguidament i s’eleva fins més amunt del migdia d’estiu, quan Sicília s’embriaga amb el botorn espès de la calor, oferint una sensació de plaer i benestar.
El propi Debussy, diu: “Aquest és l’escenari on es mouen els somnis i els desigs del faune en la calor de la sesta; cansat de perseguir nimfes i nàiades, cau en un somni embriagador on veu realitzats els seus desigs”.
Le Bejart Ballet Lausanne. Palau de Congressos de Madrid (1989)
Fonts consultades:
ALBORS, Ignasi: Música per a no melòmans. Barcelona, Pòrtic, 2002.
Més informació sobre Jaime Espinar: http://jaimeespinar.wordpress.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada