dijous, 21 de juliol del 2011

La història de la baklava

Shahmiri, Enzie (2009). Baklava
Conte popular sefardita
La baklava és un dolç popular arreu e l’Orient Mitjà. Hi ha molts tipus diferents de receptes i cap és totalment jueva. En comptes d’una recepta de baklava, que podríeu trobar en qualsevol llibre de cuina grec o de l’Orient Mitjà, us ofereixo aquest bonic comte popular sefardita sobre la baklava.
Un cristià, un jueu i un musulmà anàrem a Istanbul junts a veure si podíem fer fortuna. Caminant pel carrer, trobaren una moneda i després d’una llarga discussió decidiren de gastar-la en baklava. La moneda només arribava per comprar un dolç. Després de comprar la baklava, varen decidir guardar-la fins al dia següent i el qui hagués somiat el somni més meravellós, es menjaria el dolç.
A mitja nit, el jueu va sentir fam. Començà a donar voltes incapaç de conciliar el son. Intentà despertar els seus companys però estaven profundament adormits. S’estirà i girà. Es rascà l’esquena i el clatell. Es fregà el nas i finalment es llevà i va fer una petita mossegada a la baklava. Llavors tornà al llit confiant a quedar-se adormit. Però el son no arribava aquella nit. Es girà i regirà una altra vegada, i cada vegada que es girava i regirava, es llevava i donava una altra mossegada a la baklava fins que no en va quedar més. No hi havia més baklava. Un cop es va acabar, el jueu s’adormí.
Al matí següent, els homes es llevaren i descobriren que la baklava havia desaparegut. On era? El musulmà i el cristià cercaren aquí i allí, arreu de l’habitació. El jueu va fer com si també cerqués. Finalment, els tres afamats homes decidiren anar a un cafè. Varen prendre esmorzar i cafè i la gent del voltant començà a parlar amb ells. Els homes explicaren a la “societat del cafè” la història de com van trobar la moneda i van comprar baklava, i el planejament de donar-la a qui somiés el somni més meravellós.
“Deixeu-nos ser els jutges”, digueren els del cafè. “Deixeu-nos decidir qui és el que ha tingut el somni més meravellós i li comprarem una baklava.”
Primer parlà el cristià. “He somiat que venia Jesús i em portava a Natzarè. Quan vam arribar, tots els sants estaven allà per rebrem. Jo els vaig fer una reverència a tots ells i Jesús m’ensenyà les portes del Paradís. Què pot ser més bell que això?”
Llavors va ser el torn del musulmà. “Vaig somiar que el profeta Mahoma se m’apareixia i em portava amb la seva catifa màgica fins a la ciutat santa de La Meca. Vam veure tots els hajji passejant al voltant de la Ka’aba i vam entreveure la Vida Eterna. Què pot ser més bell que això?”
Finalment va ser el torn del jueu. “Bé, amics meus, el meu somni va ser molt diferent dels vostres. Jo no vaig tenir la sort de veure el jardí de l’Edèn. Malgrat tot, Moisès, el nostre mestre, va venir cap a mi i digué: `Cristos està amb el seu mestre Jesús a Natzarè. Suleiman està amb el seu mestre Mahoma a La Meca. Qui sap si algú d’ells tornarà?’ Aleshores em digué que mengés la baklava.”
“Te la vas menjar?”, preguntaren els seus companys.
“Qui sóc jo per desobeir Moisès, el nostre mestre?”, contestà el jueu.
Sternberg, Rabí Robert (1998). La cuina sefardita (La riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus del Mediterrani). Editorial Zendrera Zariquiey. Barcelona, 360-362.

Més contes: CLIQUEU-HI

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT