diumenge, 3 de juliol de 2011

Una vedella ben condimentada


Manel (2006): Quemando el 006

[…] mentre el pare era fora provant de consolar el fill gran, el petit va aprofitar-ho per donar un cop d’ull a la cuina, on la vedella grassa era ja a punt de ser posada a les brases. Veient Asaf que els criats es disposaven a torrar-la sense cap condiment, va fer-se anar a cercar la bossa que portava en arribar i va manar que li preparessin un morter gros i una quartera d’oli d’oliva; va treure un grapat de clavells d’espècia de l’alforja i els anà clavant per tot el cos de la bèstia; tot seguit va treure pólvores de pebre vermell, grans de pebre negre, dos canonets de canyella, hi va afegir sal i ho va picar tot junt i ho remenà dins l’oli. Quan la vedella fou posada al foc, ell mateix, servint-se d’un ram de farigola a tall de salpasser, l’anava esquitxant amb aquell suc fins que la carn va ser ben feta. Aleshores va fer preparar dàtils amb llet de somera i vi adobat, tot segons la fórmula de Murtra. I, abans d’anar a saludar el seu germà, es va fer precedir per totes aquestes menges i les hi va donar a tastar.
Hilel va començar a menjar de mala gana, pel molt ressentiment que portava al seu germà pròdig, però ben aviat mudà l’expressió de la cara, i acabà abraçant i petonejant cordialment Asaf, perquè mai no havia menjat amb tanta virolació de paladar ni mai cap menja no havia produït en el seu cos i a la seva ànima una exultació com la que experimentava en aquells moments.
Ofèlia Dracs (1985). Boccato di cardinali. València. Tres i quatre (pàg. 105-106).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT