Ventura, Jaume (2005). Port de Blanes (Girona) L’escriptor blanenc ens parla de menjars, especialment a base de peix. Coneixia bé el món dels pescadors de Blanes, com ens ho mostra a Pinya de Rosa.“En Joaquim Ruyra menà tota la vida una plàcida existència de ric hisendat”, ha escrit Manuel de Montoliu. Ple de bens materials.- finques, diners-, de temps i de lleure. I això li va permetre observar i escriure, en contacte, per exemple, amb la gent del poble, especialment els mariners de la seva Blanes natal-. No obstant, no va escriure cap llibre com el del mestre empordanès, dedicat monogràficament al menjar- El que hem menjat, que , finalment, fou un encàrrec-, però trufa les seves obres de valuoses informacions relacionades amb el peix i la seva cuina, així com altres menges.En transcriu el llenguatge particular i saborós i, en certa manera, ens reporta una preciosa crònica antropològica. Però també es refereix a altres aliments de forma col·lateral, com quan denuncia la crueltat de la matança dels ocells a El frare ecalfallits- “la mort glaçava l’ aire davant els meus llavis”-, escriu amb franciscana compunció. En d’altres casos – sobretot en les narracions marineres- l’ expressió culinària hi és més evident i sense remordiments.
Fàbrega, Jaume (2006). Literatura i gastronomia. 5-6. XII Tallers de Llengua i Literatura catalanes.
Per llegir el text sencer, CLIQUEU-HI.
Més sobre Joaquim Ruyra:
- Escriptors en Llengua catalana: Joaquim Ruyra
- Viquipèdia: Joaquim Ruyra
- LletraA La literatura catalana a Internet: Joaquim Ruyra
- Ciudad seva: Cuentos. Textos electrónicos completos de Joaquim Ruyra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada