|
Brunyols de Palafrugell (2013) Fotografia: Fina Masdéu |
Hem estat al temps de
la Quaresma, que és una part de l’any perfumada de mimoses i de violes, i, per
tant, ens trobem a l’època dels bunyols, que a l’Empordà, sigui dit tot
passant, són exquisits. (Del bunyols, a l’Empordà, en diem brunyols.) En
realitat, amb el nom de bunyols de l’Empordà s’ha imposat a tot el país, i
sobretot a Barcelona, un producte de la rebosteria que té molta fama, probablement
merescuda.
[...] El de les cases
particulars és, potser, un bunyol que té menys malícia, potser més modest, però elaborat amb una naturalitat
completa. El sucre que entra en la seva producció, com el pols de sucre que
intervé en la seva presentació, no és mai donat a mans plenes. A més, és menys
vaporós, més sec, i això contribueix a la seva conservació. Aquestes
particularitats són francament positives.
|
Aquí va néixer Josep Pla (al costat, al núm. 51, hi ha la Fundació Josep Pla; Palafrugell). Fotografia: Fina Masdéu |
A l’època dels bons
temps dels bunyols, a l’Empordà, els feien a coves. Hi havia el bunyol d’abans
de Sant Josep i el de després d’aquest sant importantíssim. S’havien, doncs, de
conservar, sense que l’excés d’oli els convertís en un panorama melangiós,
tous, humits i desfibrats. El bunyol no ha d’ésser mai excessivament plàstic.
Ha d’oposar, a la queixalada, una lleugera resistència –sense exagerar, naturalment.
Aquesta és, potser, la característica més notòria del bunyol. Els de
confiteria són molt més plàstics i d’un color més obscur que els familiars, que
són més daurats i més secs. Els primers es mengen sobre la marxa, i si passen
bé, com passen... no en parlem més!! Els altres s’han de conservar, cosa ja més
difícil. En definitiva, hi ha bunyols tous i bunyols secs.
Vaig veient que estem
relliscant devers una vella polèmica: la de saber quin grau de greix i d’ensucrament
–i en definitiva de tonalitat- han de tenir les pastes de la rebosteria d’aquest
país.
Josep Pla (1980). “Els bunyols”, dins El que hem menjat. OC, 22. Barcelona: Destino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada