La terra i el mar

Visió general de la Mediterrània

Un jardí de fruites i essències

Una esbalaïdora varietat de fruites, verdures, herbes i grana, creix a la Mediterrània. Alguns productes es cultiven tot l'any, però la majoria són detemporada. La primavera proporciona carxofes, espàrrecs, espinacs, enciams primerencs, herbes perennes joves com el cebollí, el cerfull, la menta, la majorana i l'anet, la primera herba de l'any. Ametlles, tomàquets, albergínies, olives, pebrots, cogombres, mongeta verda, faves, porros,melons, carbasses verdes i grogues, api i tots els enciams, poden obtenir-se des del final de la primavera, durant les collites de l'estiu i la tardor, i fins ben entrat l'hivern. Fruites com les cireres, les prunes, els albercocs, el raïm, els préssecs i les figues són també abundants durant aquella llargatemporada de recol·lecció. Les herbes tenen el seu millor moment durant la temporada estiuenca. La tardor és el temps de les carbasses, les magranes, el fonoll, les nous, el codony, les pomes i les peres. De llimona n'hi ha tot l'any, però les taronges i altres cítrics comencen la seva temporada just després de la recol·lecció de la tardor i n'hi ha durant tot l'hivern. Algunes herbes, com la farigola, l'orenga, la menta, la sàlvia i la majorana, s'assequen per poder utilitzar-les durant l'hivern. Encara que a la regió mediterrània el terra no es glaça gaire sovint, les fortes pluges d'hivern i la poca quantitat de sol afecten el sabor de les herbes. La collita del blat i de l'arròs es fa a principis d'estiu i al final de la tardor.

Per raó de la immensa varietat de cultius, totes les cuines mediterrànies, incloses les dels jueus mediterranis, afavoreixen més els aliments d'origen vegetal que els d'origen animal, encara que cap d'elles és exclusivament vegetariana. El peix es menja més sovint que la carn, la qual es reserva per a ocasions especials, com el Sàbat i les festes.

Durant milers d'anys, els jueus mediterranis van conviure amb els seus veïns no jueus, molt diferents cultural i ètniques talment com els cristians i els musulmans, els turcs, els grecs, els àrabs, els berbers, els europeus del sud i els africans del nord. La gent del Mediterrani ha intercanviat aspectes culturals, però mai no ha format una comunitat homogènia. La família individual, la comunitat i les identitats tribals són fortes i propicien que els grups desenvolupin diferents estils regionals i preferències.

Rabí Robert Sternberg (1998). La cuina sefardita (La riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus del Mediterrani). Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona 36-39.

Si voleu continuar llegint el text, CLIQUEU-HI.

La trilogía mediterrània: el pa, el vi i l'oli  Les veles triangulars destaquen damunt el fons d’un blau irreal, el reflex del sol en les ones, encara l’hi dóna més un aire de miratge al conjunt, com de retrocés en el temps. Des d’aquesta finestra que conec, flanquejada per una escultura hel·lènica, el mar em sembla encara d’un blau més pur, que s’endinsa en èpoques pretèrites i porta somnis de veles antigues. Els homes primitius, que devien veure de primer amb por aquesta immensitat blava, anirien descobrint poc a poc i a costa de sacrifici, que en realitat era font de vida i de riquesa. Si voleu continuar llegint, CLIQUEU-HI. Article sobre la trilogia bàsica de la cuina mediterrània: el pa, el vi i l’oli. Sans, Pere(2009). La cuina del vi (Apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrania). Editorial Comanegra, Barcelona 81-85

Si voleu llegir més sobre la Mediterrània, CLIQUEU-HI.

Joaquim Mir: Mallorca

Joan Miró (1918): La casa de la Palmera

René Magritte

“- Circe, i ara, com pots demanar-me que et tingui dolcesa,tu que en aquestes sales has fet uns bacons del meus homesi que, tenint-me aquí, m’ofereixes amb pensa arterosad’acompanyar-te a la cambra i pujà’ en el teu llit, i aleshores,quan jo fos nu, faries de mi un covard sense nervi!No, el que és de mi, no esperis que vulgui pujà’ en el teu llit,si no t’avens, deessa, a jurar-me a mb el gran juramentde no traçar contra mi cap nova desgràcia que em perdi.“Deia jo, i tot seguit va jurar com demanava.I quan hagué jurat i perfet el gran jurament,vaig aleshores pujà’ en el llit bellíssim de Circe.“I les cambreres en tant s’afanyaven per dintre les sales,quatre que són les que té per fer-li el treball de l’estatge,sí, i, el que és elles, són filles de les fontanes i els boscosi dels rius sagrats que s’escolen devers el salobre.(...)Una criada, llavors, abocà d’una gerra que duia,bella, d’or, l’aiguamans en una bacina de plata,per rentar-me, i parà davant meu una taula polida.I una greu rebostera portava el pa i va servir-lo,junt amb moltes viandes, contenta donant de la serva.I m’invitava a menjar; però el cor no se m’hi abellia:seia, altres coses pensant, i el meu cor hi vei tot negre.

(Homer: L’Odissea , amb traducció de Carles Riba, 1948)