Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORRES GARCIA Joaquín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORRES GARCIA Joaquín. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de març del 2013

L'ou ferrat

J. Torres-Garcia. Dos figuras.


A l’hora de dinar, el menú era sempre el mateix: dos ous ferrats i un bistec amb patates. Era una perspectiva d’una irreparable tristesa. Arribà un moment, però, que vaig adonar-me d’una cosa que em féu molta pena. Aguilar tallava primer els ous amb un ganivet, com si es tractés d’un aliment de gran solidesa, i després els menjava amb la forquilla. Els esforços que havia de fer per aconseguir-ho eren penibles. Els rovells i les clares li queien al plat a causa de l’engraellat de l’instrument. Quan intentava amb la forquilla portar-se aquelles coses toves i líquides a la boca, el fracàs era visible. A la fi, no tenia més remei: sucava les matèries amb el pa –espectacle poc agradable de veure-, el bigoti de llargues i elevades guies se li tornava groc, i així corregia l’estrall que havia fet. Un dia vaig trobar l’estudiant mallorquí al corredor en penombra de la pensió i li vaig dir:
-La idea del senyor Aguilar segons la qual els ous ferrats s’han de tallar prèviament amb el ganivet és un error complet.
-Té tota la raó –em respongué.
-Em fa molta pena. És un fenomen que no s’hauria de produir en una taula col·lectiva.
-Evidentment.
Josep Pla. Retrats de passaport. Obra completa, 17. Barcelona, 1982. Destino.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Flors i fruites

Flors. Fotografia: Fina Masdéu (2011)

Frutas. Joaquín Torres-García
Flors i fruites
Recordo que a les taules de casa sempre hi havia flors i fruites. Encara tinc presents aquelles olors: les taronges, les mandarines. Una olor, com diríem? Àcida i tendra, barrejada amb el perfum del boixac, de l’herba tallada. Quan arribaven les vacances escolars, jo acompanyava sempre mumare al Mercat de l’Olivar. I els dissabtes al matí, a Ses Avenides. Hi venien els pagesos amb els seus productes. Hi havia també llibres, mobles vells, discos, animals. M’ensenyava a comprar verdures, flors, taronges “sense brillantor”, com em deia. Per mi era una festa anar de la mà de mumare a comprar-hi. La gent, els venedors, els cants i els crits de reclam de qualsevol producte, els amics que hi havia fet mumare, m’encantava aquest tracte sempre amable. Quasi sempre anàvem a les mateixes parades: de les fruites, de les verdures, del carnisser o de la peixatera. Les olors fortes de cada cosa, els colors, la llum i la flaire de tot el mercat encara els reconec i els recordo. La gent que anava per feina enmig d’una gran animació.
Maria del Mar Bonet. La cuina de mumare. Badalona 2011. Ara llibres

Sobre J. Torres-García i la seva obra

Maria del Mar Bonet canta Mercè, una cançó dedicada a la seva mare.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT