Visió fílmica de 1999 de Jean-Marie Straub i Danielle Huillet de la novel·la d’Elio Vittorini Conversa a Sicília.
L’arengada a Sicília
La senyora va comparèixer, alta, amb un cap clar, i jo vaig reconèixer perfectament la meva mare, una dona alta amb els cabells castanys quasi rossos i l’oval dur, i el nas dur, i els ulls negres. Portava sobre les espatlles una manta vermella per abrigar-se.
Vaig riure:
- Bé, doncs, felicitats!- vaig dir.
- Oh, ets Silvestro! - Va dir la meva mare, i se m’acostà.
Jo li vaig fer un petò filial a la galta, ella em va besar a la galta i em va dir:
- Què dimoni et porta cap aquí?
- Com t’has fet per reconèixer-me? – vaig dir jo.
La meva mare reia.
- Jo també m’ho pregunto – va dir.
Venia olor d’arengada a la brasa, i la meva mare va afegir:
- Anem a la cuina…Tinc l’arengada al foc.
