Rèplica que fa l'Emperadriu a Hipòlit

Boix, Manuel (2005). Tirant lo Blanc. Algar Editorial

Lo dinar fon prest a l'Emperadriu menjà així com a persona cansada de molt caminar, e la donzella posà sa diligència en molt ben servir a Hipòlit e donà-li a mejar un parell de faisans e tot lo que li fon mester per la humanal vida, e tenint-lo a prop de col.lacions singulars perqué no s'enutjàs; e com no volia menjar, pregava'l-ne de part de sa senyora. Hipòlit la posava en noves ab moltes burles, i ella jamés li responia sinó en lo que tocava a son servir.

Així estigué l'Emperadriu, que no es llevà del llit fins a l'endedemà, que l'Emperador ja s'era dinat. E com se fon lligada, entrà en la capella per oir missa, e fon gran contradicció entre los capellans si a tal hora devien consagrar, com lo migjom los passat.

En semblant ventura e delit estiguté Hipòlit dins lo retret per una setmana. Com la senyora conegué que prou l'havia espletat, donà-li comiat dient-li que altre dia, com se seria descansat, poria tornar dins en la cambra e poria pendre d'ella tot lo que plasent li fos. E I'Emperadriu tragué d'una caixa on tenia les sues joies, un collar d'or fet a forma de mitges llunes, e en les puntes de cascuna lluna havia dues grosses perles, una en cascun cap, e alt enmig de la lluna un gros diamant, e davant venia una cadeneta d'acer ab una pinya d'or tota esmaltada, e la meitat era oberta e l'altra closa, e los pinyons qui dins eren, grossos robís. No crec tan saborosos pinyons jamés foren vists: aquesta sabor sabia Hipòlit, qui gustada l'havia. E en la part de la pinya que estava closa, en cascuna clofolla havia un diamà, o un robí, o maragda, o safir, e no penseu que fos de tan poca estima que no valgués passats cent mília ducats. E l'Emperadriu, de ses mans, la hi posà al coll, e dix-li:

-Prega a Déu, Hipòlit, que jo et visca, car poca admiració serà que jo no et faça, ans de molts anys, corona real portar. Ara açò per amor de mi portaràs, e com te serà present a la vista, seràs en record d'aquella qui t'ama tant com a la sua vida.

Martorell, Joanot (1490). Tirant lo Blanc. Capítol CCLXII. Edició Online. Fundació Ciutat de Tarragona. Tinet

Per llegir el text digital sencer: Edició Online. Fundació Ciutat de Tarragona. Tinet

Sobre Joanet Martorell: EN AQUEST BLOC.

Música de l'època de Joanot Martorell: Guillaume Dufay, "Animea mea liquefacta est". Interpretació del grup Cantica Symphonia, del disc Quadrivium.