Missa pagesa (Bràvium Teatre, febrer 2013). Fotografia: Carme Andrade. |
Missa pagesa (Bràvium Teatre, febrer 2013). Fotografia: Carme Andrade. |
On és el conill que perdem mentre deglutim el conill?
És conill allò que
esquarterem o és ja una altra cosa?
On és la mort que ens
empassem per convertir-la en vida?
És el conill mort el
somriure que tindrem aquesta tarda?
I és l’enciam
decapitat el cabell que ens va creixent indòmit?
És el gotim de raïm
torturat la teoria que naixerà ara?
És la ceba emparedada
el sentiment que retornarà hora rera hora?
És la mortaldat del
tortell de nata la mà que pessigarà la galta?
És el brot de farigola
aquell moviment de la cama?
És una branca de timó
aquella brillantor de la pupil·la?
És la fulla de llorer
aquell vers que se’ns desperta?
Sentor, accepta l’horror
miraculós d’aquesta cassoleta.
Senyor, accepta el
canibalisme vitalista d’aquesta cassoleta.
Mandíbula, comporta’t.
Mastega. Ensaliva.
Dolors Miquel (2006). Missa pagesa. Barcelona. Edicions 62.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada