La mel

Ángel Robledano (2010): Miel

Els cinc tigli, til·lers del vell món, no fan fruit. Fan molta ombra al llarg de l’àmplia terrassa que queda al costat de la casa quan el sol no ens deixa posar-nos a la del davant. Mengem sota els tigli gairebé cada dia. Les seves flors són com arracades nacrades que pengen de les fulles, i quan s’obren —sembla ser que totes ho fan el mateix dia—, la seva aroma impregna tot el turó. Ens asseiem al balcó de la primera planta, a l’alçada de les flors, tractant d’identificar-ne l’olor. A mi em recorda l’olor de la secció de perfumeria de l’hipermercat; Ed creu que fan la mateixa olor que l’oli que el seu oncle Syl feia servir per al cabell. Sigui com sigui, atreu totes les abelles de la zona. Fins i tot de nit, quan pugem a prendre cafè al balcó, estan ocupades amb les flors. El seu zumzeig col·lectiu sona com si s’apropés un eixam. És alhora tranquil·litzador i alarmant. Al principi Ed es queda al llindar perquè és al·lèrgic a les picades d’abella, però nosaltres no els interessem. Han d’omplir les seves cistelletes, cobrir-se les potes de pol·len.

Al·lèrgic o no, Ed adora els ruscs. Tracta de convèncer-me perquè esdevingui apicultora. Parteix del fet que mai no m’ha picat una abella com a prova que no em picaran. Li faig esment que en una ocasió em va picar un niu sencer de vespes, però sembla que això no compta. Ja s’imagina una filera d’arnes on acaben els til·lers.

- Si poguessis mirar dins les arnes, veuries coses fascinants —em diu. Sovint em trobo una olla d’aigua calenta al foc i un pot de mel dura i cerosa al bany Maria. La d’acàcia és pàl·lida; la de castanyer és tan espessa que si hi clavessis una cullera podria aguantar-s’hi dreta. Ed té un pot de timo, mel de farigola, i, per descomptat, de tiglio. La més extravagant és la macchia, dels matolls salats de la costa de la Toscana.

- La vida de l’abella reina se sobreestima. L’únic que fa és pondre ous i més ous. Només fa un vol nupcial. I li proporciona la suficient fertilitat com per romandre per sempre tancada al rusc. Les obreres, abelles femelles no desenvolupades sexualment, són les que viuen millor. Poden recorrer camps i camps de flors. Imagina’t poder saltironar tranquil·lament a l’interior d’una rosa.

Se’l veu entusiasmat amb la idea. Jo també començo a sentir-hi interès.

- Què mengen al rusc a l’hivern?

- Pa d’abella.

- Pa d’abella? Ho dius de debò?

- És una barreja de pol·len i mel. I les obreres segreguen cera daurada dels seus estómacs per fer l’arna. Aquests perfectes hexàgons.

Intento imaginar-me la mida del sistema intestinal d’una abella obrera, les vegades que haurà de volar del rusc al tiglio, per produir ni que sigui una cullerada de mil. Mil vegades? Un pot deu representar un milió de vols d’abella portant un pesat carregament de suc dolç, amb les potes cobertes de pol·len. A les Geòrgiques, que és una mena d’almanac sobre els antics grangers, Virgili escriu que les abelles aixequen minúscules pedretes perquè el fort vent de l’est no se les emporti. Demostra saviesa en el tema de les abelles, però no és del tot de fiar: creia que les abelles es generaven espontàniament a partir del cos en descomposició d’una vaca. M’agrada la imatge d’una abella aferrant una pedreta, com un jugador de rugbi que aguanta la pilota enganxada al cos mentre intenta travessar el camp.

- Sí, puc imaginar-me quatre arnes pintades de color verd. M’agrada el vel de l’apicultor, d’aspecte tan medieval, com aixeca les fosques bresques… Podríem fer les nostres pròpies espelmes amb la cera.

Mayes, Frances (2002). Bajo el so de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 85-87.

Sobre la mel

• Receptes, productes apícoles i mel artesanal de San Marcos Sierras (Córdoba): La mel
• L’essència del Montsec. Inspiració, plaer i tradició: La cuina de la mel. La tradició dels nostres fogons, farcida d’elements de subsistència, viu arrecerada des de molt enrere sota el perfil feréstec del Montsec. Aquesta muntanya que ens defineix i aixopluga, d’olors de romer i timó, amaga en els seus plecs els ruscs del nèctar més preuat…
• Salut holística i higienista: Biosfera. Contra quines malalties és útil el consum de mel? Per què la mel és tan important nutricionalment parlant? Quins tipus de mel existeixen? Què és la mel biològica?
• L’apicultura tradicional, història d’un ofici oblidat, per Fernando Calatayud Tortosa

Berta Wilhelmi

• Berta Wilhelmi: Introductora de l’apicultura a Granada
• Feminismo, educación y filantropía en la Granada de entresiglos: Berta Wilhemi, per Pilar Ballarín Domingo.