Jesús i la samaritana

Alonso Cano: Jesús y la samaritana

2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3 Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
4 Jesús havia de travessar Samaria.
5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva?
12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.
14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

(Joan, 4, 1-42) LA BIBLIA (1993): Nou Testament: Joan, 4, 1-42, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.
Per llegir-ne més