Miquel Barceló: Capella a la Catedral de Palma de Mallorca (2002-2009) |
Més informació sobre l'artista:
El ventall de possibilitats és gran, va des de la morralla, el peix de roca, el peix de sopa, que rendeix el millor brou del món, de la mateixa manera que, per exemple, la sípia mediterrània és una carn blanca fantàstica que casa amb la tomàtiga, la ceba, els pèsols o la sobrassada i és suprema als arrossos.
Les maires, els lluços o els espets no tenen la fama congriada al comú, emperò la tradició culinària de segles n'acredita el rendiment, com la versatilitat dels pops illencs, fets amb pasteta, fregits, amb raoles, amb arròs, i no tan sols com en el receptari galleg habitual.
El peix fregit, una platada d'espècies distintes, és el súmmum de la cuina marinera pràcticament expulsat desl restaurants, malgrat que sigui el producte nat del peix més proper pescat arreu i a prop: variades, esparralls, molls, gerrets, aladrocs, sards, tords, vaques, serrans, pagells, donzelles...
Qui és capaç de refutar l'envit d'agafar amb els dits els peixos enfarinolats i enrossits dins l'oli calent? Peix, blat, oli, sal, un tassó de vi o aigua de pluja, un plat de trempó...Tota la Mediterrània empeny amb la seva potència cultural des de Grècia fins al cap de Formentor..."
Obres i miracles amb peixos humils, a El sabor del nostre mar ( 2009), Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca.
Miquel Barceló ( 1980): Cranc i gamba |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada