Un dinar a Pellestrina

Gasperazzo, Andrea (2009). Pellestrina laguna

—Què ens recomana? —va preguntar Brunetti.
—L’antipasto di mare és molt bo. Si no, tenim sèpia o sardines, si els agraden.
—Què més hi ha? —va preguntar Vianello.
—Aquest matí encara quedaven alguns espàrrecs al mercat, o sigui que hi ha amanida d’espàrrecs i gambes.Brunetti va demanar això; Vianello va dir que ell no prendria antipasto i el cambrer va passar als primi piatti.
—Spaghetti alle vongole, spaghetti alle cozze i penne all’Amatriciana —va recitar, i llavors es va aturar.

[...] L’elecció dels plats principals estava limitada a ànec rostit o un plat de peix fregit. Vianello va escollir el primer, i Brunetti el segon. Van demanar mig litre de vi blanc i un litre d’aigua mineral. El cambrer els va portar un cistell de bussolai, els gruixuts bastons de pa ovalats que agradaven especialment a Brunetti.
Quan se’n va haver anat, Brunetti en va agafar un, el va partir per la meitat i hi va fer una mossegada. Sempre el sorprenia que, malgrat estar tan a la vora del mar, estiguessin cruixents. El cambrer els va portar el vi i l’aigua, els va deixar sobre la taula i es va afanyar a retirar els plats de la parella més gran.
—Venim a Pellestrina i no menja peix —va dir Brunetti, més fent una afirmació que una pregunta.[...]
—M’he fet de Greenpeace, senyor —va dir Vianello com a resposta.

Donna Leon (2003). Un mar de problemes. Barcelona: Edicions 62 (pàg. 34-35).

Akkaeffe (2008). Spaghetti alle vongole

Musei in rete de la Provincia di Venezia

Viquipèdia: El vènet

Dizsionario de la Léngua Vèneta