|
Cercle de Velázquez. Escena de cuina amb tres personatges |
Per una part dels mediterranis –els de religió cristiana, bàsicament a la Mediterrània Occidental, tot i que també a Grècia i els països balcànics- la cultura del porc i els seus derivats es confon, pràcticament, amb la història del paladar familiar. Durant segles, el porc, els embotits, les carns salades i els pernills han estat una de les més precioses fonts de l’alimentació, alhora que una de les poques formes de conservació de proteïnes càrnies a l’abast.Encara avui, els embotits i altres conserves –fruit d’una saviesa de segles i d’aportacions modernes-, a més de continuar essent una base alimentària, són, també, una font de gust per a bona part de la població. Tot això, naturalment, ho podem fer extensiu a Catalunya, fins i tot abans de ser-ho.
Ara bé, per a una part dels mediterranis –els musulmans i els jueus-, el porc i els seus derivats no són, solament, no comestibles (per raons tradicionals, higièniques, etc.), sinó que, por motius religiosos, són considerats pregonament impurs, en totes les seves manifestacions (presència, contacte, consum....
Fragments extrets de: Fàbrega, Jaume (2010): Els embotits de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i acció rural, 19-33.
|
Cociendo morcillas. Panel de azulejos siglo XVIII. Gimeno. Manises |
Algunes parèmies relacionades amb el porc:- Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
- Per Nadal, el porc en sal.
- Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas.
- Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.
- Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla.
- Qui té hort i porc, tot l'any té bon conhort.
- Del porc, fins la cua és bona.
|
Atando morcillas. Pael de azulejos siglo XVIII. Gimeno. Manises |
Amb segones intencions:
- De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.
- L'avar i el porc, no aprofita fins que és mort.
- De gavatx i de porc, no te'n fiïs ni viu ni mort.
- A cada porc li ve el seu Sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada