Les figues

Greg Silva (2008). Early figs

On hi ha figueres hi ha aigua. A les terrasses creixen prop dels conductes d’aigua que vam descobrir. Hi ha un embolic d’arrels que s’arrosseguen cap al pou natural des de la figuera. Tinc moltes idees confuses sobre les figues. El seu caràcter carnós els confereix una certa tenebror. En italià, il fico, la figa, té un gir col·loquial en la fica, que significa la vulva. M’imagino que deu ser per la famosa fulla de figuera de l’èxode de l’Edèn, però fa la sensació de ser el més antic dels fruits. Una altra cosa curiosa: la flor de la figuera és dins de la figa. Obrir-ne una és mirar dins d’un complex retaule del cicle de la vida, infinitament sofisticat i primitiu. A la figuera, la pol·linització es produeix mitjançant una interacció amb un tipus determinat de vespa d’uns tres mil·límetres de llarg. La femella s’obre pas fins a la flor en desenvolupament que hi ha dins de la figa. Un cop dins, es posa a furgar amb el seu oviscapte, un nas corbat i fi com una agulla, a l’ovari femení de la flor i hi diposita els ous. Tanmateix, si l’oviscapte no pot arribar a l’ovari (algunes flors tenen uns estils llargs), pot fertilitzar la flor amb el pol·len que ha recollit dels seus viatges. En qualsevol cas, la meitat d’aquest sistema simbiòtic està servida: les larves de la vespa es desenvolupen tant si ha deixat els ous com si la flor pol·linitzada fa llavor. Si la reencarnació existeix, si us plau, que no torni jo a la vida convertida en vespa de figuera. Si la femella no aconsegueix trobar un niu apropiat per als seus ous, normalment es mor d’esgotament a l’interior de la figa. Si el troba, els ous s’obren dins de la figa i els mascles neixen sense ales. La seva única i breu funció és el sexe. S’aixequen i fertilitzen les femelles, després les ajuden a sortir de la figa i es moren. Les femelles emprenen el vol, emportant-se esperma suficient per fertilitzar tots els ous. Resulta tan atractiu saber que, per molt exquisit que sigui el gust de la figa, cadascuna d’elles no deixa de ser un petit cementiri de vespes mascles sense ales? O potser la sensualitat de la figa procedeix del gust que deixen aquests mascles en dissoldre’s després de les seves vides breus i dolces.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 87-88.