Aleshores ella
Amb farina i aigua treballava
el seu cos. Amb farina i saliva
concebia, inclinava, aprenia
que amb farina I dues mans s’arriba
al dúctil secret de la matèria.
Amb farina i llavis treballava
l’home fins a l’elasticitatin
suportable de la tendresa.
I aleshores lentament tastava
el seu cos, el pa que era el seu cos,
el pa que s’emmotllava tan bé
a les mans com la llum a la terra(El desordre de les mans, 2003)
Llibre dels minuts, 41
S’ESQUERDA i finalment es trenca el plat que em conté, el plat
on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar
el que sóc. S’esquerda i finalment es trenca la paraula plat, que
contenia la paraula jo, que contenia la paraula tu (mira quines
campall de lletres, com si també s’hagués trencat el diccionari).
Tinc la certesa que sóc morta molt abans de contemplar el cos
estès a terra. Qui m’ha deixat relliscar d’entre les seves mans,
com una safata de porcellana ensabonada? Morir-se així com
s’esmicola un plat. I contemplar l’ànima, càlida com sopa, sobre
les rajoles que callen.(Llibre dels minuts, 2006)
Si la voleu escoltar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada