Això és un conte amb un final feliç.
Va de dos joves que
no es coneixen però acabaran al llit
a la primera nit.
- Jo sóc en Jordi.
(que ben plantat)
- Jo sóc la Marta.
(quin goig que fa)
I avui sopem junts en un restaurant.
- Què pensarà si demano cervesa?
(ai no que les parelles beuen vi)
- Haurà notat aquest perfum que porto?
(oi tant si jo el puc ensumar des d'aquí)
- Ai que mono que ets.
- Que bona que està.
- Renoi que bona que està la cambrera.
(ai noi concentra't amb el què tenim)
- Per internet semblava molt més guapo.
(tampoc no fa pas metre noranta-cinc)
- I anem per feina.
(que se'ns fa tard)
- 'nem cap a casa.
(no cal parlar)
De fons una cançó d'en Barry White.
I els dos tindran
aquella sensació de voler cardar el camp,
però s'esperaran
i l'endemà encara esmorzaran
bed and breakfast.
Els amics de les Arts: "Bed & Breakfast". De l'àlbum Bed & Breakfast (2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada