Joaquim Mir. Ametllers florits.
Junts hem menjat
─foravilers de tarda─
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara.
Maria-Mercè Marçal (1979). Bruixa de dol. Barcelona. Edicions del Mall
─foravilers de tarda─
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara.
Maria-Mercè Marçal (1979). Bruixa de dol. Barcelona. Edicions del Mall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada