Receptes de ficció: Anguila a l'estil gouffé

Planche en couleur du « Livre de cuisine » de Jules Gouffé (1867)

—Serà bo? —va preguntar Colin.

—El senyor en pot estar segur! —va afirmar Nicolas—. El gall dindi està perfectament calibrat. —Quins entrants ens ha preparat? —Déu meu! —va exclamar Nicolas—. Aquesta vegada no he fet cap innovació. M’he limitat a plagiar Gouffé—Hauria pogut triar un mestre pitjor! —va dir Colin—. I quina part de la seva obra vol reproduir? —Es tracta de la pàgina 638 del seu Llibre de cuina. Llegiré al senyor el paràgraf en qüestió.

Colin es va asseure damunt un tamboret amb el cul enconxat de cautxú alveolat, sota un teixit de seda oliosa que feia joc amb el color de les parts, i Nicolas va començar amb aquestes paraules: —Prepareu una crosta de pasta calenta com per a un entrant. Prepareu una anguila grossa que tallareu en trossos de tres centímetres. Poseu els trossos d’anguila en una cassola amb vi blanc, sal i pebre, rodanxes de ceba, un ramet de julivert, farigola, llorer i una punteta d’all.

—No he pogut esmolar-la com m’hauria agradat —va dir Nicolas—. La mola està massa gastada. —La faré canviar —va dir Colin. Nicolas va continuar:

—Feu-ho coure. Retireu l’anguila de la cassola i deixeu-la en una safata per saltejar. Passeu el cuinat per un sedàs de seda, afegiu-hi salsa espanyola i reduïu-lo fins que la salsa s’enganxi a la cullera. Passeu-la pel tamís, cobriu l’anguila amb la salsa i feu-la bullir durant dos minuts. Col·loqueu l’anguila dins el paté. Feu un cordó de bolets girats a la vora de la crosta, poseu un ramet de llet de carpa al bell mig. Remulleu-ho tot amb la salsa que heu guardat prèviament.

—D’acord —va aprovar Colin—. Crec que li agradarà, a Chick.

Vian, Boris, L'escuma dels dies, Columna.

La introducció i la selecció de textos són de Montserrat Serra. Han estat extretes de  Vilaweb: Receptes de ficció.