 |
| Pedra en sec: marjades de cítrics (Sóller, Mallorca) |
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M’ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L’oratge pinta perfils
de caramel dins l’oratge.
El cabell se m’ha esbullat
i tinc l’ombra capgirada.
El sucre de l’aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d’esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l’espinada.
Quan el setí es torna gel
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1937). Imitació del foc. Barcelona: Edicions 62.
Sobre l’autor: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada