El pacient medieval recorria a Déu i, després, al seu jardí

Vervloet, Bieke (2008). Monestir de Pedralbes

–Bé, la medicina a l'edat mitjana era una mica fosca. El pacient recorria a Déu, al seu capellà i, després, a les plantes del seu jardí. I si necessitava algun remei específic, a l'apotecari, que també proporcionava herbes per cuinar. Barcelona era una mica especial.
–¿Per què?–Pel seu gran nombre d'apotecaris. I això que eren estudis difícils i llargs, de vuit anys. Les monges de Pedralbes tenien el seu al carrer de Llibreteria. Les altres dues zones del gremi es concentraven pel Born i al voltant de Santa Maria del Mar i la Boqueria. 
–¿I si fallava l'apotecari?–Entrava el metge o el cirurgià. La pesta va ser el gran problema de l'època, sobretot a causa de les aigües contaminades. Les monges disposaven d'una aigua meravellosa, que venia de les muntanyes, però també es posaven malaltes. 
–¿I es curaven?–Sembla que algunes sí. El monestir disposava de la seva pròpia infermeria, apartada de la resta. Moltes monges veien allà el metge per primera vegada.
Melús, Eva (26 d'agost de 2010). Fragment de l'entrevista a Manoli Yeste en El Períodico de Catalunya: El pacient medieval recorria a Déu i, després, al seu jardí.