dilluns, 12 de desembre del 2011

Pa i coques a Ciutat: Carme Riera (Dins el darrer blau)

Carlos Mascaró: Pa
A l'ombra del parrat, la llum esgarrinxadora del sol s'esfilegassava dolça i queia quasi blana sobre els rostres del reunits. A damunt d'una taula llarga lluïen unes tovalles blanques de roba de fil on na Marianna, la filla gran dels amitgers, acabava de posar uns plats amb olives verdes i coents, negres i trencades, i un parell de flasquets  de vi blanc, vi de les vinyes de Binissalem que pertanyien a Gabriel Valls, fruit de l'herència del seu germà Pere.
- Llescaré pa - digué l'al·lota que servia- i, si vos ho estimau més, coca de trempó. És feta nostra - encara insití perquè ningú no es decidia-, pastada de mans netes, de tota confiança. 
- Un bon gust d'oli que deu tenir...!- féu el selleter Pons,amb un somriure.
- Tastau-la -, contestà la al·loteta, a la qual no havia passat per alt el comentari que no es prengué a mal.

Carme Riera (1994): Dins el darrer blau. Barcelona: Ediciones Destino, pp. 72-73.

divendres, 2 de desembre del 2011

La sortida d'Egipte

Zurbarán: Agnus Dei. Museo del Prado
1 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
2 --Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'an   
3 Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa.
4 Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar.
5 L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit.
6 L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia.
7 Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu.
8 Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues.
9 No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l'animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes.
10 No en guardeu gens per a l'endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho.
11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
12 »Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor.
13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini.
14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.
Normes sobre la celebració de la Pasqua
43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Aquestes són les normes referents a l'anyell pasqual:
»No n'ha de menjar cap estranger.
44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne. 
45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran. 
46 »L'heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.
»No li heu de trencar cap os. 
47 »Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar la Pasqua. 
48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l'anyell pasqual. 
49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l'immigrant que resideix enmig vostre. 
50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
 51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d'Egipte, formats com un exèrcit. (EX, 12)

LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Èxode, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides 

El pecat i les seves conseqüències

Marc Chagall. Adam i Eva expulsats del paradís. Niza. Museu Bíblic Marc Chagall
1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
--Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2 La dona va respondre a la serp:
--Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí,
3 però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4 La serp li va replicar:
--No, no moriríeu pas!
5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.
8 Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9 Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir:
--On ets?
10 Ell li va respondre:
--He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.
11 El Senyor-Déu li replicà:
--Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
12 L'home va respondre:
--La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
--Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
--La serp m'ha enganyat i n'he menjat.
14 El Senyor-Déu va dir a la serp:
--Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida.
15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.
16 Després digué a la dona:
--Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
17 Després va dir a l'home:
--Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment.
18 La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps.
19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
20 L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona.
22 Després el Senyor-Déu digué:
--L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!
23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret.
24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.
(Gn, 3. 1-24)

LA BÍBLIA (1993): Antic Testament. Gènesi, Ed. Claret, Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides.

Poemes esgraonats al bacallà

Encantadísimo (2007): La Fonda Emilio

Cada comarca de Catalunya té les seves receptes de bacallà. Algunes en tenen de peixopalo, que només la ignorància ens pot fer pensar que es tracta d’una bèstia diferent. La cultura del bacallà comporta la cultura de l’oli d’oliva, dels alls, del julivert, de l’aigua dolça, dels pebres vermells, de la llet. És a dir: el bacallà s’acaba convertint en una referència central de tota cuina digna.
En tot cas, el receptari de l’original que tinc al damunt de la taula, de Josep Garcia i Fortuny, em suggereix tres poemes esgraonats, fent ús exclusiu d’algunes de les receptes que proposa. Heus-los aquí:
1.
¿Tripes de bacallà encebades?
Mandonguilles, croquetes, xató de Vilanova,
Bacallà amb sèpies, carxofes, cigrons i ous durs.
2.
Poti-poti. Peixupalo a l’olla. El Niu.
Bacallà del frare. O amb mel. O a la manresana.
Arròs de paraigüero.
Bacallà al caliu.
Truita de bacallà.
¿Escarola amb romesco?
¡Cues de bacallà encebades!
3.
Penca de bacallà a la provençal.
Milfulles de brandada i pasta fresca.
Suquet. Suquillo. Bacallà amb surenys.
Mossos de patata farcits de bacallà.
Amb mostassa de gra.
Confitat, amb favetes del temps.
I una amanida de bacallà marinada amb fonoll marí.

Pròleg d’Ignasi Riera al llibre: Garcia i Fortuny, Josep (1995). La cuina del bacallà a Catalunya. Edicions La Magrana, Pèl i Ploma. Barcelona, 8-9
Pàgina de Josep Garcia i Fortuny: Gastronomicum 2.0
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT